Hi havia al cap dels culers moltes preguntes abans que comencés el partit contra el Granada. Més, moltes més, de les que ja hi tenen cada vegada que hi ha una aturada en la lliga perquè juguin les seleccions. Al dubte habitual de com tornarà l'equip –només cal recordar l'empat a zero al camp de l'Osasuna en la penúltima ocasió– s'hi afegien les incògnites generades per la importància de les baixes que té.

És lògic que l'afició es pregunti com respondrà l'equip en els propers dos mesos, com a mínim, sense Leo Messi ni Víctor Valdés. Com resoldrà la plantilla l'absència del crac que les fica totes? Quant de temps necessitarà l'argentí per curar-se definitivament i recuperar les sensacions que tenia a primers d'any? Assumirà Neymar tant de pressa, i de manera passatgera, el rol que se li reserva per a temporades futures? Continuarà responent Pinto amb l'eficàcia que ha demostrat cada vegada que se l'ha necessitat d'ençà que Guardiola el va pescar del Celta a corre-cuita perquè es quedava sense porters? Trastocaran tantes lesions el pla de rotació establert per Tata Martino amb l'objectiu que els jugadors fonamentals arribin pletòrics en el tram decisiu de la temporada?

Cap d'aquestes qüestions va quedar resolta definitivament després que el desconcertant Mateu Lahoz xiulés el final del partit contra els andalusos, malgrat el 4-0 final. La primera resposta de l'equip ha estat professional. Poc brillant, però efectiva. Amb més bona actitud que idees i finor, contra un rival incòmode fins que es va quedar amb deu jugadors. Deixem la discussió sobre l'estil i la possessió de pilota per a més endavant. En les circumstàncies d'ahir, hauria pensat que fins i tot el tribuner més exigent en feia prou amb assegurar amb solvència els tres punts. Sembla que no. El gol va quedar ben repartit (Iniesta, Cesc, Alexis i Pedro), fet que aquesta temporada ja és habitual, i Iniesta va agafar el paper de líder. Pinto va parar tot el que havia de parar i va mantenir la porteria a zero. Confiança per als pròxims partits. Neymar ho va provar tot i no li va sortir gairebé res, llevat de l'assistència del gol d'Alexis. Tan aviat com va poder, el Tata va continuar amb les rotacions per donar descans a Busquets, Alexis i Neymar i va fer una picada d'ullet al futur: pocs minuts per a Sergi Roberto però molt aprofitats, i debut d'Adama, 17 anys, al Camp Nou. Respostes parcials per a preguntes que tornaran.

De tota manera, avui, al nostre país “la pregunta” és la que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) proposa que es faci a tots els catalans abans del 31 de maig. Una sola pregunta, directa i clara, que s'ha de poder respondre de manera afirmativa o negativa, i ha de preguntar explícitament sobre la independència de Catalunya: “Vol que Catalunya sigui un estat independent?” La resposta és a les mans de cadascú de nosaltres. Res a veure amb el Barça. O sí?