Esclau a Qatar
Zahir Belouni és un futbolista francès que aquesta setmana ha organitzat un bon enrenou. Belouni va fitxar per un equip qatarià, de nom Al-Jaish, el 2011. Va pensar que era una gran oportunitat, especialment econòmica, però no que les lleis de la dictadura que patrocina el Barça són molt diferents de les de qualsevol país decent.
Només arribar a l'emirat, Belouni es va adonar que el preu que havia convingut pel seu traspàs no era el que el club afirmava. I va portar el tema als tribunals, desconeixent que les lleis qatarianes diuen simplement que un treballador és propietat del seu amo. Com sona. I concretament els amos de Belouni es van enfadar amb l'atreviment del jugador i van decidir que ni jugava, ni s'entrenava, ni res. Belouni va decidir tornar a França, però a la frontera es va trobar amb una sorpresa enorme: segons les lleis de Qatar, un treballador no pot abandonar el país sense el permís explícit de la seua empresa.
El resultat? Dos anys, durant els quals Belouni i la seua família no podien fer res, però tampoc no podien abandonar el país. No tenien dret a treballar, així que van anar vivint de la caritat d'altres jugadors francesos que van organitzar un sistema de suport al seu company.
Finalment, aquesta setmana, sota la pressió de la FIFA que ja no pot més amb Qatar, el jugador va rebre una telefonada que li deia que anés ràpid a l'aeroport, ja que podria volar immediatament a França. Cap resolució legal, ni un sol paper, ni res. Arbitrarietat en el seu estat més pur.
Per a la FIFA, Qatar és cada dia un problema més greu. El mundial s'ha convertit en un malson i situacions com les que ha viscut Belouni no fan res més que agreujar la mala imatge d'un país on l'esclavitud no només és legal sinó eficaç. La del país i la imatge de les institucions que s'hi relacionen.
No sé si el president del FC Barcelona n'és conscient.