Esclau a Qatar

Zahir Belouni és un fut­bo­lista francès que aquesta set­mana ha orga­nit­zat un bon enre­nou. Belouni va fit­xar per un equip qatarià, de nom Al-Jaish, el 2011. Va pen­sar que era una gran opor­tu­ni­tat, espe­ci­al­ment econòmica, però no que les lleis de la dic­ta­dura que patro­cina el Barça són molt dife­rents de les de qual­se­vol país decent.

Només arri­bar a l'emi­rat, Belouni es va ado­nar que el preu que havia con­vin­gut pel seu traspàs no era el que el club afir­mava. I va por­tar el tema als tri­bu­nals, des­co­nei­xent que les lleis qata­ri­a­nes diuen sim­ple­ment que un tre­ba­lla­dor és pro­pi­e­tat del seu amo. Com sona. I con­cre­ta­ment els amos de Belouni es van enfa­dar amb l'atre­vi­ment del juga­dor i van deci­dir que ni jugava, ni s'entre­nava, ni res. Belouni va deci­dir tor­nar a França, però a la fron­tera es va tro­bar amb una sor­presa enorme: segons les lleis de Qatar, un tre­ba­lla­dor no pot aban­do­nar el país sense el permís explícit de la seua empresa.

El resul­tat? Dos anys, durant els quals Belouni i la seua família no podien fer res, però tam­poc no podien aban­do­nar el país. No tenien dret a tre­ba­llar, així que van anar vivint de la cari­tat d'altres juga­dors fran­ce­sos que van orga­nit­zar un sis­tema de suport al seu com­pany.

Final­ment, aquesta set­mana, sota la pressió de la FIFA que ja no pot més amb Qatar, el juga­dor va rebre una tele­fo­nada que li deia que anés ràpid a l'aero­port, ja que podria volar imme­di­a­ta­ment a França. Cap reso­lució legal, ni un sol paper, ni res. Arbi­tra­ri­e­tat en el seu estat més pur.

Per a la FIFA, Qatar és cada dia un pro­blema més greu. El mun­dial s'ha con­ver­tit en un mal­son i situ­a­ci­ons com les que ha vis­cut Belouni no fan res més que agreu­jar la mala imatge d'un país on l'escla­vi­tud no només és legal sinó eficaç. La del país i la imatge de les ins­ti­tu­ci­ons que s'hi rela­ci­o­nen.

No sé si el pre­si­dent del FC Bar­ce­lona n'és cons­ci­ent.