La mort de Nelson Mandela ha desencadenat arreu del món el reconeixement lògic que tots devem a un home que ha marcat intensament les nostres vides i el món. Madiba és un dels grans herois del segle XX pel seu coratge, la seua enorme coherència moral i política i la seua habilitat per a crear un país nou, plural i obert al món, des de les cendres de l'odi i el racisme. Una tasca per a la qual va usar tots els recursos al seu abast, també l'esport.

Ja és llegenda el seu paper en el manteniment i la transformació dels odiats springboks –la selecció sud-africana de rugbi–, un dels grans símbols de l'apartheid, en un dels símbols més estimats del nou poble de l'arc de Sant Martí. I per això no ha estat estrany que els jugadors i la federació de rugbi sud-africana hagen estat entre els primers a honorar Mandela després de mort. Cada any l'equip guanyador d'aquell històric mundial de rugbi disputat a Sud-àfrica l'any 1995 acudien a portar un pastís d'aniversari al que deien que era “un més de l'equip”. Ara han fet saber la seua voluntat de retre homenatge d'una manera especial a Mandela, segurament durant el seu funeral.

Fins i tot des de Nova Zelanda, la selecció competidora en aquella final de la copa del món de rugbi de l'any 1995, ha arribat un preciós tribut: “Era el millor partit que podíem perdre”, va dir el que va ser l'entrenador dels temibles All Blacks en aquella cita històrica.

Nelson Mandela va ser molt conscient del paper unificador de l'esport per a un país i ho va demostrar amb el seu suport als springboks, però també convertint els bafana-bafana, la selecció sud-africana de futbol, en una referència per a tot el país, amb independència de les idees o el color de la pell. Una lliçó, una altra, d'un gran home del qual hem tingut la sort de ser contemporanis.