I de sobte, el Camp Nou
en el programa electoral
de la directiva
no es faci referència al
Camp Nou i sí
al nou Palau Blaugrana
Els veterans de la graderia de l'estadi sempre expliquen que el projecte del Camp Nou va ser possible perquè aquell Barça de Kubala va fer que al camp de les Corts no hi cabés més gent, i que per tant calia un espai a l'altura del club que s'estava forjant, de les estrelles que deixaven petit el vell estadi i de la petició de més aforament.
Ara, el Camp Nou només l'omplen els concerts, potser el Madrid, alguna eliminatòria de pes en la Champions i, si s'hi celebrés, la festa del Club Super3. Per la raó que sigui –molt probablement l'horari i, no hem de menystenir l'afartament de futbol diari–, la visita al Camp Nou no sembla una de les principals prioritats del lleure dels barcelonistes amb seient. Compte, que aquest fet ja és una tendència, ja que en el millor instant esportiu del Barça de la història, amb Josep Guardiola de tècnic, el temple dels culers tampoc s'omplia.
Aquell projecte faraònic de mitjan del segle passat va ser l'alegria de molts culers i el malson de tots ells anys després, quan va tocar pagar la factura, ja que durant llargs anys no es van poder vendre els terrenys de les Corts. Ara, no se sap ben bé cap on derivarà la idea que la directiva traslladarà a la massa social, però potser arriba en un moment gens engrescador per a iniciatives privades, en un àmbit en què el Barça ha de combatre internacionalment amb entitats governades per multimilionaris, per a les quals, on no arriba la recaptació de l'estadi o el patrocinador, hi arriba la butxaca del messies.
El somni calent d'un estadi a l'altura de la modernitat que projecten els recents camps inaugurats per Europa i els Estats Units està molt present al cap dels barcelonistes, que s'estimen tant el seu camp com ganes tenen de fruir d'un de més modern, especialment aquells que per les inclemències del temps han de patir la pluja i el fred que tradicionalment el tribuner no ha de suportar.
Si es tracta d'un club dels socis, com presidents i candidats solen omplir-se la boca, sorprèn que en el programa electoral de la directiva no es faci referència al Camp Nou i sí al nou Palau Blaugrana.
Potser al club s'inventaran que com que el mandat és de sis anys les grans idees no poden quedar ancorades fins al debat de les eleccions següents. Primer, potser si el Barça tingués mandats de quatre anys, aquest pensament no existiria. Segon, sobta l'interès tan insistent del president per col·locar ara el Camp Nou al centre del debat. S'acceptaria si amb aquest gest estigués escalfant el proper debat electoral (2016) per, llavors, tractar el tema de l'estadi com un dels grans assumptes. Però no, parla sense referir-se mai al finançament. Inquietant.
Que Sandro Rosell i els seus, a mig mandat, i sense que fos un dels punts del programa electoral, pretenguin ara dur a terme alguna actuació al Camp Nou, hauria de tenir una resposta rotunda de rebuig frontal dels socis, la mateixa que va tenir la idea de la junta anterior quan va presentar el projecte de remodelació de Norman Foster.