Babilònia és un turó de Rio on fa 35 anys que grups d'afeccionats juguen a futbol. El camp és molt petit, amb unes porteries minúscules i sense porter. Fa aproximadament una tercera part d'un camp normal i és de sorra; però, malgrat això, és un dels més impressionants del món. Com a mínim per a mi. I això perquè ha estat fet a mà. Literalment. Durant dècades els joves i els xiquets de Babilònia han anat buidant un tros de turó amb les mans fins a aconseguir equilibrar i posar recte aquest minúscul espai on poden practicar el futebol amb les mínimes condicions necessàries.

Tot va començar quan els homes de Babilònia van decidir que els xiquets no podien jugar a futbol a l'únic camp del barri, una zona de faveles situada a Leme, entre les famoses platges de Copacabana i Botafogo. Aquell era pràcticament l'únic punt pla del turó. El terreny on s'assenta Babilònia és molt empinat i les 380 cases que hi ha, pràcticament no deixen lloc per a res més. En un racó, però, quedava una petita plana, diuen que minúscula, al costat de la casa, feta amb materials naturals per un dels vells del barri. Quan alguns xiquets van començar a jugar a pilota allà, el senyor de la casa els va proposar engrandir la plana rebaixant una part del turó, com si diguérem excavant-lo. Allà dalt, però, no es podia fer arribar maquinària ni ningú no tenia diners tampoc per a pagar-la. Així que, dia a dia, durant anys, els xiquets i els joves del barri anaven traient terra i rocs amb les mans, netejant el sotabosc, i anaven fent espai per tal que la pilota poguera rodar, encara que fos en un d'aquells partidets de tres contra tres.

I és així que van crear, a la ciutat de Maracanã, el que avui és un estadi desconegut pel món però exemple incomparable de per què a tanta gent ens agrada el futbol.