Babilònia

Babilònia és un turó de Rio on fa 35 anys que grups d'afec­ci­o­nats juguen a fut­bol. El camp és molt petit, amb unes por­te­ries minúscu­les i sense por­ter. Fa apro­xi­ma­da­ment una ter­cera part d'un camp nor­mal i és de sorra; però, mal­grat això, és un dels més impres­si­o­nants del món. Com a mínim per a mi. I això perquè ha estat fet a mà. Lite­ral­ment. Durant dècades els joves i els xiquets de Babilònia han anat bui­dant un tros de turó amb les mans fins a acon­se­guir equi­li­brar i posar recte aquest minúscul espai on poden prac­ti­car el fute­bol amb les mínimes con­di­ci­ons necessàries.

Tot va començar quan els homes de Babilònia van deci­dir que els xiquets no podien jugar a fut­bol a l'únic camp del barri, una zona de fave­les situ­ada a Leme, entre les famo­ses plat­ges de Copa­ca­bana i Bota­fogo. Aquell era pràcti­ca­ment l'únic punt pla del turó. El ter­reny on s'assenta Babilònia és molt empi­nat i les 380 cases que hi ha, pràcti­ca­ment no dei­xen lloc per a res més. En un racó, però, que­dava una petita plana, diuen que minúscula, al cos­tat de la casa, feta amb mate­ri­als natu­rals per un dels vells del barri. Quan alguns xiquets van començar a jugar a pilota allà, el senyor de la casa els va pro­po­sar engran­dir la plana rebai­xant una part del turó, com si diguérem exca­vant-lo. Allà dalt, però, no es podia fer arri­bar maquinària ni ningú no tenia diners tam­poc per a pagar-la. Així que, dia a dia, durant anys, els xiquets i els joves del barri ana­ven tra­ient terra i rocs amb les mans, nete­jant el sota­bosc, i ana­ven fent espai per tal que la pilota poguera rodar, encara que fos en un d'aquells par­ti­dets de tres con­tra tres.

I és així que van crear, a la ciu­tat de Mara­canã, el que avui és un estadi des­co­ne­gut pel món però exem­ple incom­pa­ra­ble de per què a tanta gent ens agrada el fut­bol.