Perquè el Vila-real està fent una bona temporada, perquè el Barça arribava a aquest partit després de l'exhibició contra el Celtic però també amb les dues derrotes consecutives molt presents, i perquè aquesta temporada sembla que s'hagi de discutir molt tot i sempre, ahir, l'equip de Tata Martino no jugava un partit més. Els blaugrana havien de decantar la balança. Havien de deixar clar si aquelles derrotes havien estat un mal tràngol que es podia donar per superat o si la golejada contra els escocesos era fruit d'un miratge, si els jugadors havien retrobat el sentit del joc o si continuaven en terreny de ningú.

El Barça va esvair dubtes des que va començar el matx. L'equip va controlar el joc, li va donar ritme, velocitat i continuïtat contra un Vila-real gens còmode però que, sense domini, creava perill. Només en els minuts posteriors a l'empat dels groguets els catalans van dubtar. Tata Martino va reaccionar, i l'entrada de Xavi per Song va tornar a donar aire a l'equip, que es va sentir superior tot i no portar el resultat més enllà del segon gol marcat per Neymar. Un de penal, sí, un altre a boca de canó gràcies a Alexis, sí, però el brasiler acaba la setmana acumulant cinc gols en dos partits i refermant la imatge d'home decisiu, per la qual va ser fitxat.