Fa uns anys, quan Javier Aguirre segurament començava a entrenar, un grup de gent jove va fundar a Ciutat de Mèxic una nova editorial, Sexto Piso. Un nom prou sorprenent i per no passar desapercebut. Expliquen que tot i les moltes reunions per acabar d'enllestir el projecte no hi havia manera de trobar un nom per a la nova editorial i que fos satisfactori per a tots els promotors. Tots estaven molt engrescats amb el nou projecte, però també tenien moments en què el desànim, la por i les dificultats feien surar el pessimisme. Per fer aixecar els ànims, per animar els esperits dels seus companys de nova editorial, en un moment determinat de la trobada el que feia de líder del grup va exclamar que si el projecte sortia malament es tiraria per la finestra. La reunió es feia en un sisè pis i el més segàs de tots va proposar el títol de l'editorial que la resta va acceptar immediatament. Però això no va acabar aquí. Per sentit de l'humor, per la seva manera de ser, per poder riure's del mort i de qui el vetlla (una actitud molt més mexicana que catalana), el logotip de l'editorial va acabar sent un bloc de pisos amb el dibuix d'un individu que es tira daltabaix.

Per cert, l'editorial funciona, i molt bé. Aquest episodi que coneixia des de feia força temps em va venir al cap mirant el partit de diumenge passat contra l'Almeria, sobretot la segona part. Vaig tenir la sensació que a l'entrenador mexicà de l'Espanyol, li va sortir la vena del seu origen no mexicà. A diferència de l'any passat a Aguirre, que és un home llegit, li han entrat els dubtes, la por al fracàs. L'altre dia a Almeria el va perdre la falta de gosadia. Estava prou clar que l'equip superior al rival al terreny de joc era el seu. Ell, en comptes d'ajustar un equip ofensiu fent els canvis pertinents, va optar per imitar el xiulet de l'àrbitre per despistar el contrari. Lleig, lleig... i a sobre, el sancionaran!