Una amenaça ha sobre­vo­lat des del 1990 el Camp Nou, tot i que els poders fàctics del club (també els mediàtics i els polítics) han insis­tit a menys­te­nir-la: la pos­si­bi­li­tat que el club sigui una soci­e­tat anònima espor­tiva (SAE) i que pugui caure en mans ali­e­nes. Pels socis més con­ser­va­dors aquesta hipòtesi repre­senta un mal­son de con­seqüències devas­ta­do­res perquè no des­car­ta­ria la pos­si­bi­li­tat que Qatar, per posar un exem­ple, passés de ser patro­ci­na­dor a ser pro­pi­e­tari. Si l'acord comer­cial entre el club i l'emi­rat ja va aixe­car una gran pol­se­guera, ima­gi­neu-vos què podria pas­sar si un xeic n'esde­vingués el màxim acci­o­nista...

El Barça (igual que el Madrid, l'Ath­le­tic i l'Osa­suna) va fer cas omís a la llei de l'esport que va desem­bo­car en la trans­for­mació dels clubs espa­nyols en soci­e­tats anònimes espor­ti­ves. En aquell moment, l'excusa que va per­me­tre al govern espa­nyol fer aque­lla piru­eta va ser la bona gestió econòmica de les qua­tre enti­tats. Amb el temps, totes han aca­bat igual o més endeu­ta­des que la resta.

La no-con­versió en SAE donava a aquests equips dos grans avan­tat­ges res­pecte a la com­petència. La pri­mera, que els socis con­ti­nu­a­ven con­tro­lant l'enti­tat. La segona, i més relle­vant, que s'estal­vien un 5% del paga­ment de l'impost de soci­e­tats. Els equips que són SAE abo­nen un 30% i els que no ho són, un 25%. Una diferència que, amb els diners que es mouen en el fut­bol, és sig­ni­fi­ca­tiva.

Des de l'inici de l'apo­calíptica crisi del segle XXI, la Unió Euro­pea (Ale­ma­nya, per ser més exac­tes) va posar la vista sobre el fut­bol espa­nyol, con­cre­ta­ment sobre el Barça i el Real Madrid. Durant tots aquests anys, l'aus­te­ri­tat pro­por­ci­o­nal que ha impo­sat Angela Merkel en tota la soci­e­tat ibèrica (començant pels bancs, la majo­ria dels quals han estat res­ca­tats) no s'ha tras­lla­dat al fut­bol. L'exem­ple el tenim aquest estiu. El fit­xatge de Gareth Bale (i en menor mesura el de Ney­mar) ha encès un altre cop l'alarma a la can­ce­lle­ria ale­ma­nya, que a través d'alguns clubs han denun­ciat a la Comissió Euro­pea (CE) el dis­pendi esbo­jar­rat dels dos grans clubs, com­petència directe del Bayern de Munic. La inter­venció euro­pea en el mer­cat fut­bolístic espa­nyol pot aca­bar, segons el pro­fes­sor Josep Maria Gay de Liébana, en la con­versió del Barça i el Madrid en soci­e­tats anònimes. Les nor­mes de la com­petència són sagra­des per a la CE i qual­se­vol ajut públic (directe o indi­recte) a una enti­tat que com­pe­teix amb altres al ter­ri­tori euro­peu està des­ti­nat a ser liqui­dat.

També és just recor­dar que si bé la impli­cació del Barça en la inves­ti­gació de la Comissió Euro­pea es limita, entre come­tes, a la seva no-con­versió en SAE, el Real Madrid té pro­ble­mes molt més greus si els comis­sa­ris volen arri­bar fins al final. Els acords econòmics entre les ins­ti­tu­ci­ons de Madrid i Flo­ren­tino Pérez a través d'ope­ra­ci­ons immo­biliàries (els pelo­ta­zos perquè tot­hom ho enten­gui) són un escàndol que tam­poc ha pas­sat des­a­per­ce­but i l'amenaça de san­ci­ons milionàries està sobre la taula. És aquí on s'haurà de veure la influència en el poder polític de Flo­ren­tino. Però si real­ment és l'omni­pre­sent Merkel la que vol cas­ti­gar les mar­tin­ga­les urbanísti­ques i fut­bolísti­ques del PP, que es vagi calçant.