Aquesta setmana s'han presentat dos documentals dedicats a la figura de Dani Jarque que, d'alguna manera, tanquen el cicle d'homenatges al 21. El primer, Dani Jarque, l'etern capità, produït per Bakery Group, és una excel·lent feina signada per Josep Sánchez Llibre i que destina tots els guanys a beques que estimulen la recerca mèdica cardiovascular. Era un treball necessari que positivitza la figura del desaparegut capità i que pretén mostrar els valors que modulaven la seva personalitat.

L'altre documental és Marcats pel 21, de Televisió de Catalunya, fet per un equip de professionals de la casa i dirigit per Xavi Torres i Dani Barcon, que serà emès per TV3 el dia de Sant Esteve. Una producció esperada i que s'ha treballat des de fa temps. La televisió pública de Catalunya salda un deute amb la memòria del jugador i l'estrena en una data emotiva que podria aplegar molta gent davant la petita pantalla.

Si bé els grans homenatges al Dani ara ja han acabat, amb el partit del juny passat, l'estàtua a l'estadi, el nom de la ciutat esportiva i aquests llegats audiovisuals, els petits actes d'homenatge es perpetuaran en el món del futbol. Alguns exemples són el minut 21 d'aplaudiments a l'estadi, el braçal amb el dorsal que duia Jarque i que ara llueixen els capitans de tots els equips blanc-i-blaus i infinitat de petits records del Dani que la gent de manera litúrgica guarda a les seves cases. Amb tot, el record positiu de l'etern capità va més enllà d'actes i homenatges. Els que el vàrem conèixer aprofitem qualsevol oportunitat per mantenir-ne el record viu, perquè, com em va dir un dels seus millors amics: “El Dani no morirà mai, perquè les persones moren dues vegades, quan el cor els deixa de funcionar i quan se'ls oblida, i jo m'encarregaré que això segon no passi mai.” I ben cert és que ho està aconseguint. En aquest sentit, aquests documentals sobre Jarque ajudaran a perpetuar el seu record.