Messi no té la condició d'amfibi, de poder sobreviure i moure's amb tota la naturalitat en dos medis tan diferents com l'aigua i l'aire lliure. Amb ell, això passa al camp de futbol i fora: dins, és insuperable; fora, no és tan hàbil. Pot mantenir un diàleg correcte, faltaria més, però ha demostrat que no se li pot exigir la retòrica que molts dels seus paisans exhibeixen. I tampoc sembla que això sigui un problema, perquè Messi és venerat pel que fa dins del camp i no per les coses que diu, que són poques i insubstancials. Als culers, però, poc que els importa. D'això, poden estar-ne ben segurs.

No obstant això, algú ha cregut que el discurs de Messi cal dotar-lo de certa alçada i ja han començat els problemes. Així, deu ser per això, o per una altra causa, que l'empresa que ha creat el jugador per gestionar el seu patrimoni i les oportunitats de negoci que li apareixen ha contractat els serveis d'una firma de comunicació per allò de l'estratègia. Bé, després del que van posar en escena la setmana passada, potser millor que revisin de dalt a baix el manual de com no enfonsar-lo. No es pot fer més el ridícul.

I el pitjor no és que l'empresa en qüestió hagi quedat retratada, sinó que Messi ha quedat en una situació grotesca i desconeguda. Per això, sent impròpia la vinyeta que ens ha quedat del jugador –l'empleat més ben remunerat del Barça–, criticant un dels directius del club, no podem més que no tenir-li en consideració, perquè potser ell ni en té la culpa, ni sabia el que estava fent ni potser estava al cas del que passava a deu mil quilòmetres del seu país. L'esport d'escalfar el cap a un jugador ja ens el coneixem prou.

Així, a causa de la situació generada al club per dues frases mal ajustades (la d'un matusser Faus i la d'un desproporcionat Messi), faran bé els implicats de veure's les cares al més aviat possible i endreçar la casa, que prou embolics té el Barça amb les demandes, les amenaces de querelles i els avisos dels organismes de multes.

Messi ha de seguir el millor conseller que té, que és ell mateix. I si és possible, aplicar-se els seus consells al camp i deixar el que brolla al seu voltant perquè lo li fa cap bé ni l'interessa. Que ho deixi perquè ho reculli el camió d'escombraries i ho dipositi en alguna de les tertúlies que viuen de remoure aquestes foteses.

Esperem que el proper cop que Messi parli ho faci sense llegir un comunicat parit amb mala baba i sense sentit comú, com quan va dir que Faus vol dirigir el club com una empresa. Messi i la seva agència de comunicació han de saber que gràcies al fet que el Barça és una multinacional que alça les seves estrelles al cel, aquestes cobren el que cobren cada any. Només perquè hi ha qui dirigeix el club com una empresa i no com un equip de barri.

Ens queda el consol que de tot el que va dir el crac, només ens creiem que estima la seva gent i, òbviament, el seu pare. La resta, ho oblidarem ràpidament perquè tot plegat és impropi del jugador dir el que li van fer dir.