Abans de girar full
Estem a punt de girar el full del 2013 i per aquestes dates, gairebé com si es tractés d'una tradició, els periodistes tenim el costum de fer resums, balanços o simplement de recordar el més destacat que ens ha donat l'esport aquest any. A casa nostra no podem negar que ha estat profitós i ple d'èxits. Començant pel primer triplet de la història en el mundial de motociclisme amb els títols de Marc Márquez, Pol Espargaró i Maverick Viñales. O l'enèsim campionat del món de trial de Laia Sanz i Toni Bou demostrant, una vegada més, que aquest país fa olor de benzina. No ens oblidarem de Kilian Jornet, però gairebé se'ns acaben els elogis i els qualificatius a l'hora d'explicar els seus reptes. Ni de la confirmació de Mireia Belmonte com una estrella de la natació; aquest estiu a Barcelona i aquest hivern en les diverses proves de la copa del món. O de Joaquim Rodríguez, fent podi per primer cop en el Tour, plata en el mundial de Florència, encara que amb un regust agredolç, i repetint el primer lloc del rànquing mundial de l'UCI que ja havia aconseguit en dues ocasions més. Rafel Nadal ha tornat a dalt de tot de l'ATP guanyant el vuitè Roland Garros i el segon Open USA després de molts mesos aturat per les lesions, i ha demostrat una capacitat de superació a l'abast de ben pocs. També seria injust deixar de banda la trajectòria del tennista del País Valencià David Ferrer, sovint tapada pels èxits del balear, però des de fa molts anys sempre entre els grans. O el retorn de Tommy Robredo entre els vint millors del món en un altre exemple de voluntat i recuperació. A escala internacional, el quart títol consecutiu de campió del món de fórmula 1 de Sebastian Vettel, el domini abassegador en futbol del Bayern aconseguint cinc dels sis títols possibles, el segon anell de campions dels Miami Heat de Lebron James o els tres ors d'Usain Bolt, l'home més veloç del planeta, en el mundial de Moscou. I amb el permís de Germà Capdevila, gràcies al qual cada setmana aprenem una mica més d'aquest meravellós esport que es diu rugbi, no em voldria deixar els All Blacks. Primera selecció, des que el rugbi és professional, que acaba l'any invicta amb una exhibició de força, tècnica i solidaritat exemplars per poder tancar aquest 2013.