Quan li falten pocs mesos per fer 36 anys, Carles Puyol ens ha fet saber que ja sap qui són els seus amics. No sé si aquesta declaració tan ferma des de Twitter, barrejada amb el desig de bon any als seus seguidors, també diu de manera implícita que ha reconegut els seus enemics. De fet, la seva declaració seria insubstancial, com la majoria de les que sol pronunciar en l'àmbit esportiu, si no fos perquè és el capità del Barça, s'ha passat una mica més de dos-cents dies fora de circulació per problemes físics i perquè tot el que envolta el club català, incloses foteses com aquesta, desperta rumors en la parròquia i, de vegades, inquietuds.

El capità del Barça s'ha passat la vida esportiva, i no sé si la privada, pensant, rumiant i mastegant una frase abans de dir-la, per tal que fos sempre banal, que no sortís de la trivialitat, que fos un seguit de paraules enllaçades que tingués un to anodí i insuls, és a dir, un topicàs dels que fan dubtar, sobretot perquè feien pensar si qui prenia la paraula en representació del vestidor era el jugador més capacitat per fer de portaveu.

Tot i que ens falta més informació –llevat que no arribi en un altra piulada a les xarxes socials o en una conferència de premsa– per, en aquests moments, aclarir el que s'hagi d'aclarir –com quan va prendre la decisió de ser operat i després va haver de sortir a explicar-ho–, la seva sentència podria despertar certa inquietud, si és que ha volgut transmetre que se sent malament, que se sent poc estimat pels que no han estat a l'altura durant aquests dos-cents dies d'absència, o simplement, que s'ha sentit traït.

És clar, si tot plegat forma part del seu àmbit personal, poc o res han de témer els barcelonistes, però si la proclamació que s'ha adonat de qui són els seus amics porta implícita que també sap qui no ho és al vestidor –en espera de la seva reaparició final, un cop superats els problemes físics–, sí, ja que el capità blaugrana tindria algun problema amb gent amb qui ha de compartir vestidor i objectius esportius que el podria desorientar i restar-li concentració.

Després d'anys i panys fent declaracions insípides, Puyol s'ha superat en els darrers mesos quan, descartat per jugar contra el Milan, va moure tots els fils per ser operat i va haver de sortir en públic a donar les explicacions que, com a capità, li hauria correspost oferir massa temps abans, o ara que en la seva recta final per tornar a vibrar amb el club envia un missatge ple d'ambigüitat, d'aquells que es llancen perquè quan et demanen explicacions, acabis justificant que la frase no té doble sentit i que tot és producte dels malpensats.

Que es recuperi aviat, que sigui útil per al club i per als seus companys quan el necessitin i que, si és possible, assoleixi el millor estat de forma que l'ha fet ser durant moltes temporades insubstituïble a la defensa. Aquest sí que sona a bon desig sense malentesos. Un amic, o no.