Fa uns quants anys, en ple nacionalcatolicisme, et podies trobar als vagons i cotxes del transport públic i en altres indrets cartells que posaven “se prohibe la blasmefia y la palabra soez”. Eren altres temps, en què les aparences, la falsa moral i una urbanitat ridícula eren l'ordre del dia. De tota manera, difícilment, per no dir mai, als correctors de les publicacions escrites de l'època, se'ls escapava una mala paraula. I fins no fa gaire, i potser encara hi ha qui ho fa, s'utilitzava el recurs de la primera lletra de la paraula malèvola seguida de tres punts suspensius. No sé si als estadis de futbol també hi havia aquests cartells per vetllar per la moral i els bons costums. El cert és que, abans igual que ara, on es podien aprendre els renecs més altisonants i les fórmules d'insults i imprecacions més recargolades era als camps de futbol. El que no sé del cert és si en les actes dels partits els àrbitres escrivien lletra a lletra totes les qualificacions que els dedicaven els jugadors, les obviaven o utilitzaven la fórmula dels punts suspensius. Ara bé, tothom sap que en això dels renecs i les males paraules hi ha bàsicament dues modalitats: les que es diuen per un mateix (per desfogar-se o per pura reacció contra allò que no surt bé) i les que es pronuncien en forma d'insult contra una altra persona. Tota aquesta disquisició ve arran de l'expulsió de l'Aguirre i l'explicació que va donar en la roda de premsa. Ell diu que va proferir expressions sense un destinatari concret i en l'explicació tots vam aprendre alguns girs d'expressions altisonants en versió mexicana. Una manera com una altra d'enriquir el llenguatge i més quan l'endemà ho vam veure escrit en els diaris i espais esportius. La qüestió és saber ara si les explicacions i al·legacions de l'Espanyol faran forat i el comitè ho entendrà com a “expressions altisonants per a un mateix”. Quan hi ha poc futbol, o és massa vulgar, d'alguna manera ens hem d'entretenir!