Ara que Pau Gasol es queda –de moment, i pel que sembla– als Lakers, no acabo d'entendre per què el pivot català es plany tant. El bicampió de l'NBA es lamenta que cada vegada que hi ha un rumor de traspàs ell hi és pel mig. En això té raó, però és la servitud que implica tenir un contracte d'estrella (19 milions de dòlars (12-14 milions d'euros, segons el canvi del moment), no ser el jugador franquícia i compatir vestidor amb un intocable, amb Kobe Bryant, una icona que va més enllà del bàsquet a qui no hi ha magnat propietari de club que pugui traspassar... entre altres raons perquè és un dels pocs jugadors de la lliga que té el dret de vetar el seu traspàs si no hi està d'acord. Per tant, quan van mal dades, el segon salari de la llista és el de Pau Gasol. Traspassar el català allibera molts diners per reconstruir una plantilla.

Finalment Pau es queda i sembla que l'hi ha d'agrair també al seu amic Kobe, que sempre l'ha defensat. Gasol es queixa que sempre el volen traspassar a ell. Home, en primer lloc hauríem de recordar que quan van ser els Grizzlies els que el van traspassar als Lakers no va plorar, ans al contrari. Però també va bé fer memòria que, en els dos últims estius, han deixat l'equip dues estrelles de la lliga que, a més, juguen en posicions interiors. I si bé Andreu Bynum –set temporades de groc– sempre va estar envoltat de polèmica, el seu substitut, Dwight Howard, era no tan sols número 1 del draft sinó que estava considerat el millor cinc de l'NBA, amb diferència. Fins que va arribar als Lakers, en què només va durar un any.

M'imagino que Pau Gasol considerava un pas enrere deixar Los Angeles camí de Cleveland. Segurament ho és. Però de vegades, l'anàlisi serena et fa veure que val la pena assumir un pas de pardal enrere per poder fer un pas de llebre endavant. No sé com s'ho arreglaran els propietaris dels Lakers. Tenen les mans força lliures per refer l'equip –35 milions compromesos per al curs vinent, la meitat del límit a partir del qual es paga multa–, però el nas em diu que, després de tanta lesió, no podem esperar de Kobe Bryant (35 anys) que torni a ser el jugador rutilant capaç de decidir tot sol un partit. I que Steve Nash (39) sempre farà màgia, però els bases deu anys més joves se'l menjaran. Justament són aquests dos jugadors els responsables de gairebé tots els 35 milions compromesos amb els Lakers.

Pau en té 33 i el cos l'hi recorda, de tant en tant. No sé si està en condicions d'esperar una nova proposta guanyadora dels Lakers que pot trigar dos o tres anys, com a mínim. I, el que és pitjor, no estic segur –i suposo que ell tampoc n'està– que els Lakers comptin amb ell. No serà per diners, perquè el català deu saber que el seu pròxim contracte serà a la baixa, sigui on sigui. Per molt que Cleveland no tingui el glamur de Los Angeles, potser hauria estat millor a curt termini fer societat amb Kyrie Irving i Varejão ens uns Cavs que tenien –i que mantenen, tot i l'arribada de Luol Deng– un marge de maniobra amplíssim.