Quan Javier Aguirre es va fer càrrec de la banqueta de l'Espanyol, ara fa poc més d'un any, no ho tenia gens fàcil. L'equip era el cuer de la classificació i havia entrat en una dinàmica negativa de resultats complicada de resoldre. Però el mexicà, expert en aquest tipus de reptes, especialista en saber motivar els jugadors i treure'n el màxim rendiment, se'n van sortir amb ben pocs mesos per acabar tenint un final de temporada plàcid.

Aguirre va arribar, va veure quins eren els mals de l'equip, i amb un joc poc vistós però pragmàtic el va fer sortir del pou. Crec que en aquell moment tots els aficionats de l'Espanyol van entendre perfectament que per solucionar una papereta com aquesta el seu equip havia de guanyar solidesa i efectivitat i deixar de banda plantejaments de joc més agraïts de veure. Ningú va posar en dubte l'estil perquè simplement es tractava d'un cas d'emergència.

Però després de renovar a l'estiu, i amb la tranquil·litat de poder començar la temporada sense les angoixes de l'any passat, és quan segurament molts seguidors esperaven que Aguirre apostés per una concepció del joc més vistosa.

És cert que les limitacions econòmiques del club hipotequen el projecte esportiu, el que vèiem damunt del terreny de joc. És cert que l'Espanyol no té una plantilla amb un potencial tècnic per fer un futbol de toc i de control, però també és veritat que amb els jugadors que té el mexicà ens queda el dubte de si podria haver aplicat un estil que engresqués una mica més els aficionats.

Aquesta temporada l'Espanyol ha respost força bé sempre que s'ha enfrontat amb equips que volen tenir la iniciativa en el joc, però, en canvi, quan ha estat al revés ha patit força. Fa l'efecte com si encara no hagin aconseguit trobar les variants adequades per a aquest altre tipus de guió. O simplement és que Aguirre es manté fidel a l'estil que tan bons resultats li va donar la temporada passada tingui el rival que tingui al davant.

En definitiva, que no tinc gens clar si Aguirre fa jugar l'equip d'aquesta manera perquè veu que, amb els jugadors que disposa, no té cap més alternativa o bé perquè és l'estil de futbol que més el convenç i en el qual creu fermament.