Quan veus que l'entrenador de l'equip que va empatat a punts amb el líder apel·la a la diferència dels pressupostos dels clubs per explicar com ha anat el partit és per deixar-ho córrer. Una mirada, aquesta dels números, gens nova, però que als no fanàtics ens ajuda a tocar de peus a terra. Entre el Barça (470) i l'Atlético de Madrid (120) la diferència és de 370 milions d'euros (Simeone n'hi va posar trenta més, però tant se val). Amb el seu argument crematístic l'entrenador argentí va venir a dir que l'empat havia estat una gesta, així com un miracle la posició de privilegi en la taula classificatòria. L'endemà l'Espanyol (46) va perdre al seu estadi per un gol contra l'equip amb més diners disponibles de la lliga, el Madrid (517). La diferència pressupostària s'incrementa fins a 471 milions d'euros. Vistes les coses així, i seguint l'argument de Simeone, l'Espanyol va fer un paper ben digne, atesa la seva capacitat de maniobra financera (per cert, que es desfacin ja d'un noi que porta cresta!). Mirem els pressupostos d'altres equips de primera: València (103), Màlaga (80), Sevilla (60), Athletic de Bilbao (58), Real Sociedad (43,50), Getafe (42), Betis (40), Celta (33), Granada (30), Osasuna (30), Valladolid (23), Llevant (22) i Rayo Vallecano (7,50) i fins i tot alguns de segona divisió A: Deportivo (40) i Mallorca (30,5). Primera i escandalosa consideració: amb el pressupost del Rayo, el Madrid no pot pagar el cost de gairebé cap dels seus jugadors. Segona consideració: tots els clubs estan endeutats i alguns (cas del València i el Llevant) ja haurien d'haver tancat la barraca. Tercera consideració: només de l'Athletic de Bilbao en avall es podria considerar la lliga com una competició en igualtat de condicions (excepte el Màlaga, per allò dels diners vinguts de qui sap on i el Rayo, pel seu pressupost misèrrim). I quarta i última consideració: afortunadament ahir es va acabar l'esperpèntic serial de la Pilota d'Or!