Mala època per parlar de projectes faraònics com és tot el que envolta el Camp Nou. I no tant perquè l'ensopegada a València contra el Llevant comporti un daltabaix en l'ànim blaugrana, sinó per la percepció que hi ha respecte a la credibilitat de les persones.

Fa tres anys i alguns mesos, l'actual junta es vanagloriava d'haver tombat un projecte que va néixer amb molta polèmica i poc consens, com era la remodelació del Camp Nou pel prestigiós arquitecte Norman Foster. La junta de Laporta, tocada per l'ànsia que embriaga totes les directives del Barça de treballar el totxo, no va trobar gaire suport a un projecte que, més ben venut, hauria reunit més adeptes.

Durant les eleccions del 2010, l'equip de Rosell no es va estar d'avisar que quan arribés al club posaria fi a aquella “bogeria”, com la va definir, ja que el que realment necessitava el Barça era un petit maquillatge de poc menys de 50 milions d'euros per arreglar quatre coses al temple dels culers.

Així, en arribar a la poltrona, a més d'escombrar Cruyff de l'entitat (Laporta mai hauria d'haver empès l'holandès a acceptar la presidència honorífica de la manera que ho va fer, al final del seu mandat), la junta de Rosell no va trigar gaire a desfer tot el camí que s'havia fet. La promesa era la promesa, però la bajanada de voler arrasar amb el que s'havia fet va precipitar l'equip de Rosell a demanar a la Generalitat la suspensió de la tramitació del projecte que estava en marxa i a dilapidar la tasca feixuga d'anys. I tot perquè Rosell i la seva colla va considerar que allò que volien projectar Laporta i els seus amb la direcció de Foster per uns 250 milions d'euros (amb desviacions esperades d'un 20 a 30%, com sempre passa en aquestes obres), era d'allò més “innecessari i gens urgent”.

Bé, tot i ser ja al 2014, allò que era “innecessari i gens urgent” ha passat a ser necessari i molt urgent. Vaja, des de fa dos anys llargs, a can Barça no es parla d'un fet més important que no sigui el que envolta el Camp Nou, ja que no s'han d'ocupar del futbol, que tan ben encaminat es van trobar.

Ahir, la posada en escena era d'aquelles que fan pensar, i molt; la plana major del nucli dur –Rosell i Faus i un convidat com Moix– davant els mitjans per explicar que es volen gastar el que el Barça no té, i que fa anys era una bogeria, però que ara sembla una necessitat inqüestionable, just en una època en què el Camp Nou no s'omple ni obrint les portes de bat a bat.

No és honest, el posicionament de la junta. I por moltes explicacions que donin, ningú se'ls pot creure. La massa social hauria de rebutjar de ple que aquesta junta vulgui dur a terme algun projecte al Camp Nou que superi els 50 milions d'euros, que va ser la quantia que van defensar en la campanya electoral. Si volen alguna cosa més, com hipotecar el club, només hi ha una sortida: presentar aquest projecte en unes eleccions i que es debati de veritat, no amb l'estil amb què des de fa anys opera aquesta directiva.