Començo a tenir la certesa que molts la vam vessar pronosticant que l'obertura de mires de Laia Sanz, quan va deixar en segon pla el trial i va passar a l'enduro i als raids, tindria més èxit en el camp del màrqueting que en la competició pura. Que quedi dit que sense màrqueting no hi ha esport d'alta volada, però ara ja sé que Laia Sanz té prou talent per, un cop obtinguts els mitjans tècnics imprescindibles per competir al primer nivell, arribar a ser la dona que fa nosa en un món d'homes.

Laia Sanz ha estat setzena en el Dakar, el quart que disputa, el quart que acaba. En la seva primera participació es va associar amb Jordi Arcarons, més un tutor inseparable que no pas un motxiller. Aquest any, si n'hagués volgut, li hauria costat trobar-lo perquè estic gairebé segur que cap dels pocs homes pilots capaços de seguir-li el pas s'hauria prestat a aquesta feina.

Laia Sanz és la primera pilot del Dakar 2014 en moto, però reivindicar-la per aquest fet –sent cert– voreja el ridícul. Ella mateixa se n'havia desmarcat. Pilotava una Honda de fàbrica que anava de primera, però ni era l'única Honda bona ni els altres equips de fàbrica es mamen el dit. I el seu setè lloc en la novena etapa queda com el millor resultat d'una dona motorista en el Dakar. Jutta Kleinschmidt va guanyar la cursa en cotxe el 2001. I una altra alemanya, Andrea Mayer –la parella de Stéphane Peterhansel–, va ser cinquena també en cotxe el 2004 i l'havia disputat quatre cops en moto (23a com a millor resultat). Kleinschmidt va córrer el seu primer Dakar també en moto i també amb 26 anys, com Laia Sanz. I el va guanyar dotze anys més tard.

Jutta Kleinschmidt era una fora de sèrie amb grans resultats en totes les disciplines, tant de dues rodes com de quatre. Però Laia Sanz té un avantatge: el seu aprenentatge en el trial, que li ha donat una solvència per passar les dunes i les zones tècniques que altres no tenen. Ja es va veure en els X Games. A més, té un pilotatge fluid, distès, amb una posició de braços que li permet dir al final de cada etapa que físicament acaba bé les jornades més maratonianes. A més, la limitació per reglament a 450 cc de les motos li ha anat de primera. Són motos més lleugeres, més maniobrables, amb dipòsit de gasolina més petit. Res a veure amb les pesants 660 d'abans, i encara menys amb les motos de 800 cc de fa dècades.

En el trial, Laia Sanz no té rival entre les dones. S'avorreix de guanyar. En l'enduro va pel mateix camí. Per competir contra homes aquesta disciplina exigeix tècnica, però també una potència muscular i un cop de ronyons per moure les motos en què la dona té desavantatge. Però en els grans raids l'aspecte mental i els relacionats amb la resistència i la concentració són fonamentals. I aquí el món dels homes no només perd l'avantatge, sinó que sovint es veu superat. Tècnicament, Laia Sanz és impecable. Per això, competint contra homes, Laia Sanz serà, si no ho és ja, millor pilot de raids que de trial.