Les raons de Rosell
que el procediment judicial continuï contra el nou president
En un temps i un país en què la majoria creu que dimitir és un nom rus, penso que la decisió de Sandro Rosell es mereix, abans que res, un respecte. Com es mereixen un respecte les raons de tipus personal que va exposar anit en la multitudinària compareixença en què va escenificar el traspàs de poders al seu amic Josep Maria Bartomeu. Les amenaces i els atacs greus que pugui patir ell, i especialment la seva família, són un preu que entenc que no pagui la presidència del Barça.
És evident, però, que hi ha hagut d'altres circumstàncies que l'han empès a plegar. La pressió a què ha estat sotmès durant els seus tres anys i mig de mandat no ha estat proporcional als resultats objectius. No es pot negar que la seva ha estat una etapa d'èxits esportius i d'una gestió econòmica eficient que ha permès reduir el deute de l'entitat d'una forma important.
La qüestió és, per què hi ha hagut aquesta pressió que, al final, se li ha fet insuportable? Ell ho ha atribuït a enemics interiors i exteriors, i no ha acceptat de bon grat la crítica essent, com va ser, el president més votat de la història del club. Potser ha estat, justament, l'amplíssim suport rebut en les eleccions –un 61 per cent– el que ha provocat que ni ell ni el seu equip se sentissin obligats a donar explicacions en temes que, inesperadament, se'ls han acabat girant en contra. Sobretot perquè van fer de la transparència la seva bandera. El cas del fitxatge de Neymar ha estat el desencadenant de la crisi institucional amb què es troba el club i és una mostra de l'escassa sensibilitat de la junta presidida fins ahir per Rosell a l'hora d'explicar la seva gestió. No podem oblidar que el soci Jordi Cases decideix presentar la querella perquè no se li respon un burofax en què demanava informació sobre els famosos 40 milions d'euros. El mateix Toni Freixa ha reconegut que va ser un error no contestar-lo. Massa tard. La informació s'ha hagut d'anar extraient amb fòrceps, com ja havia passat en d'altres casos com el de la Grada Jove, l'entrada de la mainada a l'estadi o la construcció o remodelació del Camp Nou.
Superada la sorpresa majúscula que ha suposat la dimissió, el fet cert és que el jutge Ruz ha admès a tràmit la querella contra Rosell, i que l'advocat de la part demandant ja ha anunciat que l'ampliarà a Josep Maria Bartomeu, president, i a Javier Faus, vicepresident econòmic. El fet que Rosell se'n vagi, doncs, no impedirà que segueixi el procediment judicial contra el flamant president i difícilment servirà per treure pressió al club. Seguirem amb atenció la roda de premsa convocada per aquesta tarda cercant més arguments per entendre el perquè de la dimissió i el perquè de la continuïtat de l'actual junta fins a final de mandat. Mentrestant, els que poden fer i desfer sense que cap soci els demani explicacions aniran fent el caldo gros. I parlo dels que no van poder fitxar Neymar.