Pel broc gros
tenen cos i habilitat, però els falta intel·ligència i força mental per jugar a l'elit
Quantes vegades hem sentit a dir en una conversa informal sobre un futbolista que, amb les condicions que té, si a sobre disposés d'una determinada qualitat ja no estaria jugant on juga o bé que se'l rifarien els millors equips d'Europa.
I és que reunir totes les condicions necessàries per ser un esportista del més alt nivell és a l'abast de ben pocs. Alguns tenen un físic privilegiat, però la tècnica no els acompanya. D'altres tenen cos i habilitat, però els falta intel·ligència i força mental per jugar a l'elit, i també hi ha el cas dels que, com s'acostuma a dir vulgarment, té el cap ben moblat, però la resta no l'acompanya.
Aquestes afirmacions les hem sentit a dir centenars de cops, però poques vegades s'han fet públiques de manera tan clara i directa com aquesta setmana ha fet l'entrenador de l'Espanyol Javier Aguirre a l'hora de valorar el davanter Jhon Córdoba. El tècnic mexicà, com sempre, ho aboca tot pel broc gros i no dubta a assegurar que el jove davanter colombià té moltes aptituds però que li falta encert en la rematada, i que si tingués olfacte golejador ja estaria jugant al Chelsea.
No li falta raó en l'anàlisi, a Javier Aguirre. Córdoba és jove, té unes condicions físiques i una potència envejables, una actitud i un coratge immillorables, però ara per ara no marca gols, i això en un davanter és un problema. Un problema, però que crec que pot tenir solució, perquè en definitiva estem parlant d'un jugador de només 20 anys amb molt de recorregut per fer i, per tant, amb molt de marge de millora.
I aquí és on, a banda de la voluntat de progressar del jugador colombià, que diria que la té, hi intervé precisament la feina del cos tècnic. Són justament Aguirre i els seus ajudants els que hi tenen també molt a dir ajudant-lo a corregir i a millorar determinats aspectes del seu joc. Potser Jhon Córdoba no arribarà mai a ser una gran golejador, però de moment és massa aviat per dir-ho.
I també pot passar, com s'acostuma a dir en les converses informals sobre futbol, que quan el nano ja el tinguem ensenyat torni cap el seu club d'origen, i vés a saber si aquest després l'acabarà traspassant al Chelsea. No seria la primera vegada que passa.