Raül Sanllehí, i seguidament el nou president del Barça, Josep Maria Bartomeu, van tornar a subratllar que la suma del fitxatge del Neymar no eren els 95,1 milions d'euros que han ventilat alguns mitjans, sinó 57,1, total que des del primer dia va destacar el ja dimitit Sandro Rosell. En el desglossament de les quantitats es va arribar divendres passat a una de significativa: 86,2 milions d'euros, en què hi havia tots els contractes vinculats a l'operació. Sanllehí i Bartomeu es van llançar a sobre abans que els informadors es fessin una idea equivocada del concepte, i van advertir que la quantitat “no vol dir res”. “Perquè el que hem pagat ha estat 57,1 milions”, van assegurar. No anem bé si seguim per aquest camí.

En la seva primera intervenció com a president, Bartomeu es va justificar d'una de les seves ficades de pota quan en els micròfons de RAC1 va garantir que si Abidal jugava un minut se'l renovaria; i divendres, en lloc de reconèixer l'error, va assegurar que va haver-hi un malentès, perquè ell es referia al fet que quan el jugador va ser operat el contracte es va desactivar, i que un cop jugat un minut, el contracte es tornava a activar. De veritat que no anem bé.

Bartomeu va patinar llavors, i divendres era un bon moment per regirar l'enrenou que es va produir. I divendres també era un molt bon moment per deixar de prendre el pèl a la intel·ligència dels culers, informats prou bé de la causa i números de Neymar, per dir obertament que el cost del fitxatge ha estat de 86,2 milions d'euros, i llestos!

Aquí rau el problema del Barça, quan es parla d'error de comunicació: la voluntat d'enganyar per allò de què diran. Rosell, des que va ser proclamat president, va viure en un engany permanent, especialment el que ell va dissenyar. No va ser honest amb si mateix i va protegir en funció de què diran.

Si Rosell, per les raons més satisfactòries per al Barça, va determinar que per Neymar s'havien de pagar 86,2 milions, ho hauria d'haver dit sense por. Aquesta era la seva aposta, com altres presidents han fet les seves. Si el Barça del futur ha de passar per un jugador com Neymar, s'haurien d'haver aferrat a això i defensar-ho amb la veritat per endavant.

No, Rosell i els seus van preferir enganyar la parròquia, presentant el jugador com una ganga i que poc menys que l'havien pispat a la resta de megaclubs milionaris que estaven disposats a endur-se'l pagant molt més. Doncs no, el Barça va pagar 86,2 milions d'euros per ell, i ningú no discutirà al club que s'hagi gastat aquests diners perquè aquí, si és que no ho sabia el ja expresident, s'anteposen la qualitat i el benefici futbolístic als calers que es paguen.

Que Rosell i Bartomeu, i els que hagin d'arribar després, en prenguin nota: és més car un Keirrison que mai no ha jugat, que els 86,2 milions que el Barça paga per Neymar.

Prou enganys i més valentia per defensar el que un creu, perquè això és el que també atorga legitimitat.