Hi ha qui hi vol veure inestabilitat. D'altres reconeixen que dins d'una situació d'excepcionalitat per la marxa de Sandro Rosell de la presidència del Barça, Josep Maria Bartomeu té tota la legitimitat per ocupar el seu lloc i esgotar el mandat. Ell també va anar a les últimes eleccions en la candidatura més votada de la història blaugrana. Malgrat això, hi ha qui reclama eleccions pel mes de juny davant la fermesa de Bartomeu d'arribar fins al 2016. Els estatuts contemplen la situació actual i els que volen ser presidents del Barça no tenen espera. Reclamen eleccions al juny. Bartomeu vol liderar un projecte de llarg recorregut. No hi renuncia ni s'amaga. Ara no té temps de convocar unes eleccions. Esgotarà el mandat que té i convocarà els barcelonistes a les urnes el 2016 quan toqui. I ell hi vol ser. L'arrelament del projecte esportiu i els resultats aconseguits pel primer equip de futbol superen el soroll que es pot generar al voltant del club ara mateix. Dóna tranquil·litat. La trencadissa social es podria fer visible al Barça en la mesura que es vulgui fer foc nou i no s'estalvien les picabaralles públiques i els retrets en la gestió, per exemple, del fitxatge del brasiler Neymar, de la judicialització del club o qualsevol altra situació extraesportiva. Les eleccions a can Barça sovint generen malestar. Desequilibri entre la massa social i per l'enfrontament que suposa el protagonisme dels candidats. Els socis del Barça no han mostrat gaire rebuig per la situació creada per la marxa de Rosell. Van tenir l'oportunitat de fer-ho a l'estadi en l'últim partit de lliga i no es van sentir gaires veus discordants. Malgrat això, el president més votat de la història del FC Barcelona no va explicar amb gaires detalls el motiu de la seva marxa. Amb un relat curt i, com ha fet durant el seu mandat, evitant els mitjans de comunicació, on se sent sempre incòmode, en va tenir prou. Pràcticament va marxar parlant a cau d'orella dels directius. Sense fer soroll malgrat la contundència de la decisió.

La paraula confidencialitat no li va gaire bé, al Barça. Està comprovat. Amb els contractes de Neymar ja ho hem vist i amb aquell famós vídeo de les interioritats de la junta de Laporta també. Aquells que eren còmplices d'un projecte pel club de la seva vida ara estan enemistats del tot. Ara Madrid entra en tots els comentaris que es fan al voltant de la situació del club i de la decisió de Rosell. Sovint s'alimenta la polèmica i s'aprofita qualsevol detall per articular un relat que no beneficia gens ni mica el club blaugrana. Qualsevol excusa és bona per ficar-hi el nas. La competència se situa, per exemple, a saber qui és més car, Bale o Neymar.

Aquesta és la gran competició que ara mateix es juga i des de Madrid volen jugar i incidir en el dia a dia dels blaugrana. És la seva lògica, la seva aposta per entrar en una espiral de bogeria que es mou entre mitjans de comunicació però que difícilment arriba a la gespa. Els professionals viuen de lluny aquestes picabaralles malgrat la magnitud que s'hi vol donar. Es busquen fins i tot implicacions polítiques més enllà de les esportives per donar una dimensió que l'experiència dels anys diu que cal minimitzar perquè no afecti el funcionament del club. Bartomeu està decidit a liderar el club, superar el trasbals de la marxa de Rosell i estalviar-se qualsevol inestabilitat. Fins al 2016.