La Premier League està canviant, i aquell emmirallament que tenim gairebé tots els que ens agrada el futbol per aquesta competició ens comença a generar alguns dubtes.

És cert que continua sent un campionat capdavanter i una referència en molts aspectes. És una lliga molt més competitiva, en què quatre o cinc equips, com a mínim, aspiren al títol. Amb uns pressupostos més equilibrats, amb un repartiment dels drets televisius més equànime i amb una assistència d'espectadors als estadis certament envejable.

Però d'uns anys cap aquí, sobretot des de la irrupció dels grans magnats àrabs, russos o tailandesos com a nous propietaris dels clubs, s'estan adquirint alguns vicis més propis d'altres lligues que no pas del tarannà que durant molts anys han tingut els equips britànics.

Per dir-ho d'alguna manera, la Premier s'està llatinitzant, i la paciència que es tenia amb els projectes esportius comença a semblar-se a la que hi ha a la lliga italiana, espanyola, argentina o brasilera.

Com a mostra, un bon exemple. Ara mateix és la segona lliga de futbol europea en què en aquest punt de temporada s'han destituït més entrenadors, només superada per la Serie A italiana, que en aquest sentit acostuma a encapçalar aquest rànquing gairebé cada any.

Amb la destitució aquesta setmana de Michael Laudrup al Swansea ja són set els clubs de la Premier que han canviat de tècnic des que va començar la lliga. El Tottenham, el Sunderland, el West Bromwich Albion, el Swansea, el Cardiff City, el Fulham i el Crystal Palace en són els protagonistes. Una xifra contundent però que, com dèiem, no supera la d'Itàlia, on, per ara, fins a nou equips ja s'han ventilat l'entrenador: el Genoa, el Catània, el Sampdoria, el Chievo, el Lazio, el Bolonya, el Milan, el Liorna i el Sassuolo. En qualsevol cas, que a primers de febrer a Anglaterra s'hagin fet fora tants entrenadors és una dada sorprenent, i fa set o vuit anys hauria estat impensable.

És veritat que encara hi ha clubs que no han perdut l'oremus, que continuen sent un exemple i que no es deixen arrossegar per un grapat de mals resultats a l'hora de prendre segons quines decisions, però cada cop en són menys.