Opinió

8 de maig del 2005

Les cinc copes d'Europa d'handbol del dream team de Valero Rivera quedaven molt enrere. Feia cinc anys de la sisena copa d'Europa del Barça, però el nou Barça de Xesco Espar, amb una barreja de supervivents d'una època gloriosa –Barrufet, O'Callaghan, Txepkin i Ortega– i nous herois –Romero, Nagy, Tomàs– va ser capaç de tornar a regnar a Europa. I ho va fer contra el Ciudad Real que dirigia Juan de Diós Román a la banqueta i Tallant Duixebaev a la pista. D'aquí va venir aquell “No els guanya ni Déu”, d'un rival que semblava imbatible dirigit per un home que portava un nom diví, però que no va poder amb la màgia del Palau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)