S'ha esvaït l'encanteri al Barça? A veure: torna a ser líder de la lliga, Messi goleja, les sensacions es retroben com si l'equip fos just abans del partit contra el València, en què tot tenia bona pinta, o ho semblava... No, no ens enganyem. Ja coneixem aquest sentiment, perquè no és nou a can Barça. I compte perquè no hi ha pitjor predisposició que aquella en què s'intueix que vindrà el pitjor, perquè a força de pensar-hi, s'acaba desitjant que arribi. I en causes depressives i pessimistes la història del Barça ja va servida.

Un dels pitjors sentiments és el del desenamorament, perquè un cop interioritzat no hi ha res que canviï la tendència. I així sospito que ens trobem ara.

La deserció del públic de les grades del Camp Nou és una constatació d'aquesta distància que molts seguidors han pres amb l'equip, o amb l'entitat. És clar que cadascú té la seva motivació i que els horaris i el fred empenyen el personal fora de l'estadi. Però si la gent no hi va, i entre els que hi són ja s'escolten xiulets, convindrem que aquella màgia, aquell sentiment de pertinença, d'assistir a un fet esportiu de màxim nivell, s'està esvaint. Sí, hi ha altres maneres de guanyar i són igual de vàlides, però deu passar que molta gent no combrega gaire amb l'actual.

Si em permeten un suggeriment, els diria el següent: no abandonin el seu seient i no deixin l'equip sol. Sí, jo també crec que aquest joc està lluny de la capacitat que intueixo que poden oferir els jugadors, però sabent el pa que es dóna quan el culer es posa de morros, no puc menys que esperar una mocadorada aviat i, després, el que acostuma a passar, l'enrenou. Perquè abandonar la cadira, i ni tan sols fer el gest de posar-la a la venda o cedir-la a un familiar és el símptoma previ a atiar els fantasmes que sempre han fet tant mal.

Si fem una mirada retrospectiva, tots els mals que han assetjat el Barça han tingut en l'abandonament de l'equip, en la fugida del temple blaugrana, l'inici d'una crisi. Potser en altres moments, la cosa necessitava una sacsejada de les bones, però ensumo que aquest no és un escenari que hagi de dur un altre cop l'equip i la institució a una tensió excessiva.

Sense deixar de ser exigents, mirem al voltant i contemplem com juguen altres equips i el que passa en altres institucions, per adonar-nos que molts grans clubs, malgrat veure cada dia pel·lícules de por a casa seva, segueixen associats al seu equip. Ja, aquí som diferents, fins i tot amb això: girar l'esquena a l'equip quan és líder de la lliga.

Els problemes de veritat a can Barça adopten mil formes quan s'estan covant i una és aquest abandonament del seient i no voler saber res dels seus.

A can Barça, és sabut, l'estabilitat és fràgil i qualsevol fet que no es resol bé provoca un incendi. La millor manera d'enfortir l'equip i protegir-lo és estar al seu costat i, potser, sense forçar un enamorament fictici, traslladar-li sense reserves tot el suport. Si aficions dels equips que competeixen contra el Barça no defalleixen en la seva militància, el culer no pot desertar.