Dos estadis, dos tarannàs
Les trajectòries del Barça i del Madrid transiten paral·leles –però no afins–, no només pel que fa a la classificació de la lliga, sinó també en el cas d'un projecte de futur: la reforma dels seus estadis. En les últimes setmanes els dos clubs han presentat els seus plans, i la manera com han estat rebuts per part de l'entorn respectiu ha estat un fidel reflex de la realitat que a hores d'ara defineix el tarannà d'aquests dos gegants. A Barcelona s'ha generat un intens debat sobre el cost del projecte, les repercussions que pot tenir en l'apartat esportiu, la idoneïtat d'engegar-lo ara i sobre si, tenint en compte el canvi en la presidència, és aconsellable ajornar el referèndum previst per a principis d'abril; mentre que a la capital espanyola qualsevol discussió queda apaivagada per la figura magnànima que representa Florentino Pérez.
El president blanc va ser l'encarregat de presentar fa poc més d'una setmana el nou Santiago Bernabéu, “el millor estadi del món, on viure un partit de futbol sigui inoblidable”, segons el va qualificar Florentino en el tradicional discurs grandiloqüent que té el Madrid. La reforma costarà uns 400 milions d'euros i es realitzarà entre el 2014 i 2017, any en què està previst tenir-la enllestida. A l'hora d'apartar la mirada de la llampant maqueta i fixar-se en el finançament de tot plegat, no ha transcendit cap debat, i la previsió que un cop remodelat l'estadi passi a tenir un nom comercial tampoc genera gaire controvèrsia a les files madridistes. Sense oposició, Florentino i la seva cort de directius tenen el terreny aplanat, i les grues no trigaran gaire a enlairar-se al voltant de la façana del Bernabéu.
Mentrestant, a 600 quilòmetres de distància, s'analitza fins a l'última coma de la proposta de reforma del Camp Nou i els seus voltants. Un fet que propicia debats i discussions, però que reflecteix un exercici de responsabilitat per part dels socis.I cal fer-ho donat que el projecte blaugrana presenta xifres més elevades i abraça més aspectes. El cost de l'estadi s'ha pressupostat en uns 420 milions d'euros, els quals s'incrementen fins a assolir la suma de 600 milions amb la incorporació –necessària– d'un nou Palau a la zona de l'actual Miniestadi i el condicionament de tot l'espai adjacent. El període d'obres aniria del maig del 2017 al febrer del 2021.
La directiva blaugrana ha engegat mesures per anar ampliant la informació de la proposta abans del referèndum previst. Tot plegat, allargarà els temps a la recerca del consens més ampli entre les diverses branques que integren el barcelonisme. I és que, tal com s'han gestat la proposta de reforma del Camp Nou i la del Bernabéu s'ha evidenciat que el Barça és un club més viu. I també que la junta blaugrana és més permeable a les opinions dels socis i de l'entorn. Un tarannà que, certament, abona el terreny a polèmiques –sovint interessades– i tensions, però que també expressa la grandesa que té el club i tot el que és capaç de generar. Quan les polèmiques trastoquen l'equilibri de l'entitat, com ha succeït les últimes setmanes– amb la marxa de Sandro Rosell com a exemple immillorable– sorgeix la temptació d'agafar el vessant més pragmàtic, més a l'estil del Madrid, però això suposaria trair una manera de fer i de ser del Barça, més oberta i sensible. El truc no és canviar, sinó aprendre a conviure amb més assossec aquesta valuosa sensibilitat.