A RODA
Una estructura d'estat que no s'ha de construir
En certa manera, aquesta és una crida d'auxili (en do menor, que diria un músic) perquè Catalunya no tan sols no deixi perdre el seu monument ciclista, sinó que el mantingui en la primera línia internacional. Pràcticament no hi ha cap més gran esdeveniment –a excepció del gran premi de motociclisme– que vengui la marca Catalunya d'una manera tan directa, per sobre de la de Barcelona, convertida ja en una icona global. Per això, tot i que certament és un esdeveniment privat, l'empatia de tot el país, més enllà de les institucions que ja hi posen el coll, hauria de ser més generosa, per dir-ho suaument. Si Catalunya és una potència esportiva de primer ordre, com defensa tothom, no s'entén que en els últims anys la Volta hagi patit fins i tot per la seva supervivència fins a límits que ens en faríem creus. De fet, aquest any el pressupost encara no està cobert. L'organització pedala sempre en pujada, com si estigués obligada, amb l'excusa que fa una prova ciclista, a escalar cada any els ports més alts que ens puguem imaginar per mantenir a flot la nau centenària. Si la Volta s'hagués d'inventar o començar de zero no hi hauria diners al món per pagar-la. Estaríem parlant simplement d'una utopia ciclista. A l'Orient Mitjà (Qatar, Oman i Dubai) els emirs es gasten cada temporada centenars de milers d'euros per portar al desert (sic) els millors ciclistes i equips del planeta davant la indiferència de la població local. A la Catalunya que desitja ser un estat (propi, sobirà o independent) deixar caure una estructura com aquesta és donar peixet als que volen tot el contrari.