Bubka

Ahir dis­sabte l'atleta francès Renaud Lavi­lle­nie va sal­tar 6,16 metres d'alçada amb perxa. Va ser un rècord del món tan espe­rat que sem­blava un mira­cle. El mateix Lavi­lle­nie va escriure en el seu compte de Twit­ter: “Encara em sem­bla que sóc al cel”, supose que a un cel metafòric, però ben pròxim a la rea­li­tat. El rècord sem­blava tan estra­tosfèric que durant un gra­pat d'anys gai­rebé ningú ni tan sols s'atre­via a pro­var el salt. “El de Bubka”, en deien, com dient que allò era d'un altre món.

El valor del bot, doncs, és enorme. El gran Ser­guei Bubka va sal­tar un centímetre menys, només un centímetre menys, el 1993, just un any després dels Jocs Olímpics de Bar­ce­lona. Des d'ales­ho­res, ningú no havia acon­se­guit volar tan amunt en una com­pe­tició de pista coberta. I és una evidència que gai­rebé vint-i-un anys són molts anys per man­te­nir un rècord, fet que ja indica el valor tant del bot de Bubka el 1993 com del de Lavi­lle­nie el 2014, just ahir i, per cert, en un estadi ucraïnès.

El sal­ta­dor francès ho ha acon­se­guit, a més, inten­tant-ho en el pri­mer salt de la sessió i, tot i que òbvi­a­ment les per­xes i els mate­ri­als d'avui són molt millors que els de fa vint anys i el poden haver aju­dat, el cert és que la pro­esa ha estat digna de tan esment que els dia­ris fran­ce­sos ho han posat de pri­mera notícia a por­tada i ahir els infor­ma­tius tele­vi­sius no obrien amb els Jocs de Sotxi, sinó amb el seu salt.

Totes les notícies, però, al final no podien evi­tar ser un home­natge, i dels grans, a un dels millors atle­tes de la història, a aquell enorme Ser­guei, que va reg­nar durant dècades en els cam­pi­o­nats del món i en els Jocs Olímpics i que con­ti­nua, per cert, man­te­nint encara el rècord a l'aire lliure. Qui sap per a quants anys més…