Tot i l'aparença d'home tranquil, flegmàtic, que no perd mai els estreps i que refusa entrar en batalles dialèctiques que només serveixen per enredar més la troca, dimarts passat no va ser la primera vegada que Manuel Pellegrini carregava durament contra un àrbitre per tal d'amagar les mancances del seu equip damunt del terreny de joc.

Si recorrem a l'hemeroteca veurem que ja ho va fer algun cop quan entrenava el Vila-real, també la temporada que va ser al Madrid, especialment quan ja tenia la lliga perduda, va continuar al Màlaga i ara en la Premier League en els pocs mesos que fa que dirigeix el Manchester City. Però la d'aquesta setmana ha estat segurament la sortida de to més sonada que ha tingut. En la conferència de premsa després del partit contra el Barça va deixar anar unes quantes perles, entre les quals n'hi ha un parell que destaquen per sobre de les altres, i més venint d'un home que durant la seva trajectòria s'ha guanyat la fama de gentleman del futbol.

La primera és acusar l'àrbitre de voler compensar l'equip rival per un arbitratge de fa un parell d'anys en què presumptament l'havia perjudicat. I la segona, i al meu entendre la més greu, és desautoritzar-lo per xiular un partit d'aquesta categoria pel potencial futbolístic del país que representa. Que un àrbitre suec no pugui dirigir un partit de la Champions perquè la lliga del seu país no és tan forta com altres és d'un menyspreu, d'una prepotència i una falta de respecte impròpia d'un tècnic de prestigi. Per aquesta regla de tres un àrbitre finlandès de bàsquet mai podria xiular un partit de l'Eurolliga; un italià, un de la lliga de campions d'handbol, o un francès, un de la copa d'Europa de waterpolo, i així podríem continuar una bona estona.

Valorar la feina d'un col·legiat per la seva procedència més que per la seva capacitat és simplement fer demagògia i a la vegada menystenir-lo, a ell i a la competició de la qual prové.

Fer aquesta mena de declaracions és posar fronteres a l'esport i, en aquest cas, al futbol. S'ha de ser més ample de mires, senyor Pellegrini. Generalitzar és sempre una equivocació, també en el món del futbol.