Medalles
El cúrling és un dels esports més estranys que conec. És un esport originari d'Escòcia que em sembla recordar que entusiasma a Quim Monzó, però que no conec ningú més que li agrade. Reconec, però, que l'altra nit m'hi vaig quedar enganxat a la tele. Amb les meues filles vam seguir la disputa de la medalla de bronze entre les xiques de la Gran Bretanya i Suïssa, esportistes que ràpidament vaig entendre que en un cas eren escoceses i en l'altre suïsses, però totes de parla alemanya. Van guanyar les britàniques i entre el públic van aparèixer banderes escoceses. Vaig pensar que el fet era divertit en el context polític del referèndum de setembre i, efectivament, de seguida vaig veure que Alex Salmond, el president d'Escòcia, feia una piulada de felicitació. El que no esperava, tanmateix, va ser el debat posterior.
La medalla és escocesa o britànica? Formalment les dues coses. La medalla ha anat a unes esportistes escoceses que competeixen per la Gran Bretanya. Però a Londres i a Edimburg la discussió ha estat notable per un fet estadístic: perquè va i resulta que, si les comptem per separat, en el Jocs de Sotxi hi ha tantes medalles escoceses com britàniques. Concretament, fins ahir a primera hora de la tarda, el Regne Unit havia guanyat quatre medalles. Dues de les quals en cúrling, femení i masculí, amb dos equips exclusivament escocesos. I dues aconseguides per atletes angleses de skeleton (això sí que no sé ni quin esport és) i snowboard. Així que la discussió s'ha engegat sobre quin paper faria l'Escòcia independent en uns Jocs Olímpics, sobre si ser del Regne Unit tampoc és tanta cosa, sobre...
Al nostre país, mentrestant, i amb poques excepcions, entre les quals aquest diari, poca gent ha pres consciència que un català, Martin Fourcade, ha guanyat ell sol més medalles que tota la delegació espanyola junta. Que també és una altra manera de comptar.