La connexió pendent
que Messi i Neymar comencin a connectar
al camp si es vol evitar un final de curs decebedor
Març ja apareix en l'horitzó, i això és sinònim que s'entra en el tram decisiu de la temporada futbolística, en què el marge d'error cada vegada és més reduït. El retorn de la Champions, en la seva fase decisiva, és el clar símptoma que ara és quan cal posar tota la carn a la graella i que errors com el del Barça a Anoeta cada vegada tindran més transcendència en el balanç de final de curs. És l'hora d'exhibir les millors cartes si es vol fer front a aquells rivals amb aspiracions similars i plantilles lluents, que t'exigeixen estar al millor nivell competitiu.
La derrota blaugrana contra la Real Sociedad, i sobretot la imatge que va acompanyar el 3-1, ha desinflat un suflé que havia agafat temperatura després del 0-2 assolit al feu del Manchester City en l'anada dels vuitens de la Champions. L'equip, com l'afició, transita per un camí d'alts i baixos que a hores d'ara no conviden a l'optimisme si es compara amb la consistència assolida per equips com el Madrid i el Bayern. Més que mai, doncs, cal encomanar-se que la desitjada connexió Messi-Neymar arrenqui d'una vegada i s'erigeixi en el factor diferencial. I convé que sigui ràpid per poder contrarestar les debilitats que arrosseguen els de Martino.
Des que Neymar va aterrar a can Barça el juny passat, les expectatives de veure'l actuar al costat del Messi eren elevadíssimes. El Barça disposava del millor jugador del món i del futbolista jove amb més progressió dels últims anys, convertit ja amb 22 anys en un fenomen global. Un duet cridat a multiplicar les capacitats de desequilibrar les defenses que es possessin al davant. Per contra, sis mesos després de l'inici de la temporada, se segueix en espera d'observar una connexió tan vital per als interessos blaugrana. Ho han impedit diversos factors, principalment les lesions, que ha limitat molt que l'aparició conjunta dels dos futbolistes tingués més continuïtat. Quan el procés d'adaptació del futbolista brasiler a l'esquema blaugrana es va enllestir van començar els problemes de Messi amb el bíceps femoral. L'argentí es va lesionar el 10 de novembre al Camp del Betis, amb Neymar present també al terreny de joc, i tots dos no van tornar a coincidir en un onze inicial fins dos mesos i sis dies després, el 16 de gener en la tornada dels quarts de la copa contra el Getafe. Precisament la cita en què Neymar es va fer la lesió al turmell esquerre que l'ha mantingut aturat fins fa deu dies. En aquest sentit, doncs, l'aspecte físic no ha jugat a favor. Quan Messi ha brillat no ho ha fet Neymar, i viceversa. Aconseguir combinar-los tots dos es manté com un tema pendent.
Dissabte, a la gespa d'Anoeta, van tornar a coincidir en l'onze titular de Martino i la decepció va ser gran, massa gran. Possiblement, després de la lesió, Neymar necessita agafar ritme, però es vital que els dos jugadors acabin bé la temporada si el Barça vol capgirar unes expectatives que, a hores d'ara, presenten moltes ombres. I Martino, amb la resta del cos tècnic, ho ha de fomentar. Ja no és moment ni de rotacions ni d'equilibris per mantenir tothom content al vestidor. Els cracs han de donar la cara, aportar aquell caràcter que sovint tant se li troba a faltar a l'equip i, en el cas de Neymar, reivindicar que l'elevat cost econòmic i institucional que ha suposat el seu fitxatge rep la contrapartida a la gespa. Només així es podran esvair els dubtes que altres rivals no arrosseguen ara que la temporada es posa ben calenta.