El Barça es vol estalviar responsabilitats penals en el fitxatge de Neymar i avança gairebé 14 milions d'euros als jutjats pel que pugui passar. El tècnic blaugrana, Tata Martino, no defuig la seva responsabilitat del fet de com va fer jugar l'equip contra la Real Sociedad. L'equip ho va pagar car. Al club li pot costar més car el brasiler Neymar del que han explicat. La junta, però, no reconeix cap il·legalitat. L'entrenador verbalitza les seves decisions i ho afronta obertament davant dels seus jugadors. L'equip va ser lent. Amb poc ritme. Sense capacitat de sorpresa. Superat. El club i els seus directius es veuen superats per les circumstàncies.

És fàcil ara abonar-nos a les crítiques per una derrota i també pel fet que, cada dia que passa, el preu del fitxatge del brasiler Neymar resulta que és mes car, contradient tot el que ha explicat i manté de sempre la directiva blaugrana. És qüestió d'anar sumant més euros per blindar-se segons la interpretació que es faci de les lleis i de les obligacions fiscals. Alguns el volen fer veure com el fitxatge més car que mai s'ha fet en el món del futbol, desmentit per l'expresident i pel president actual una i cent vegades. Malgrat tot, genera dubtes. Molts dubtes. Un honor desagradable en els temps que corren i pel que s'ha explicat de com han anat les negociacions i s'han establert els pagaments.

Hi ha contradiccions. I això sap greu als seguidors barcelonistes. Vés a saber si és veritat tot plegat. O falta algun detall per arrodonir-ho. Tot fa pensar que va ser un fitxatge per amor propi. Molt amor propi. S'havia de fer tant sí com no. Tenia pretendents. I alguns disposats a pagar-ne el gust i les ganes. No podia acabar vestint cap altra samarreta que no fos la blaugrana, i ara algú pot interpretar que ha sigut a qualsevol preu. Això es paga. Tot el contrari del que s'ha explicat. Cal fer un dipòsit per aturar el cop si es dictamina que hi ha responsabilitats fiscals. Algú es vol estalviar que els pugin els colors malgrat mantenir que tot s'ha fet des de la legalitat més estricta. I reiteren que tornarien a repetir al peu de la lletra tot el que s'ha fet. I com s'ha fet. La directiva del Barça es fa forta, convençuda del que fa i del que ha fet. La gestió no és clara i neta per a tothom tal com s'ha dit. Algú pot pensar que algú ha mentit. No agrada que les interpretacions del cost total del traspàs s'acabin sumant en un jutjat aquests últims dies i el resultat final sigui diferent. El Barça, a contracor, ja va fer les sumes pertinents en públic. Li ha servit de ben poc. Serà veritat o mentida el que ens expliquen. Ens haurem d'esperar. No es té la certesa del cost total.

És per a molts com el reportatge de Jordi Évole del 23-F. Construïm una realitat del que va passar que es podria aproximar al que podria haver passat, i resulta que la realitat que ens imaginem ens supera. I ho corroboren els mateixos protagonistes sense immutar-se gens ni mica. I ens acabem creient els números que no quadren. Un embolic que no calia i del qual tothom vol saber alguna cosa.

Els directius del Barça s'han despullat explicant com es pot negociar la contractació d'una estrella i s'acaba explicant el contracte pas a pas al jutge, al fiscal, als rivals, als organismes esportius i a qui ho demani. Que d'aquí va venir tot, i justament per no voler-ho explicar a un soci. Ara hi ha qui reclama que els socis tinguin la paraula en un procés electoral argumentant que no s'ha explicat tota la veritat sobre el fitxatge. Hi ha cartes que no lliguen.