Dimecres vinent serà un dia històric per a la selecció nacional de futbol de Kosova, perquè jugaran el seu primer partit internacional. Contra Haití, a l'estadi de Mitrovica. El partit no és un partit oficial sinó un partit amistós. Però serà un partit amistós autoritzat de forma oficial i reconegut per la FIFA, cosa que és vista a Kosova com un gran pas endavant.

Gràcies a una vergonyosa campanya encapçalada pel feixista Juan Antonio Samaranch, la major part de les federacions esportives internacionals només accepten ara nous estats si aquests aconsegueixen prèviament ser membres de les Nacions Unides. Cosa que Kosova no ha aconseguit encara a hores d'ara.

Kosova avui és reconegut per 110 estats del món, dels quals 108 són membres de les Nacions Unides –nombre que representa, per tant, la majoria de l'assemblea, ja que aquesta té un total de 193 països membres.

En ocasió d'aquest partit, tant la FIFA com la UEFA s'hi han involucrat de valent per a deixar clar el seu suport i fer-lo internacionalment ben visible. I això és així perquè els principals països del món i les principals potències futbolístiques del planeta, tret d'Espanya, reconeixen Kosova.I també perquè hi ha un grup de jugadors kosovars de primera fila que viuen ara una situació estranya. Shaqiri, per exemple, va jugar fa poc un partit internacional amb Suïssa, on viu, portant la bandera kosovar a les botes i engegant amb això una polèmica seriosa sobre la seua “lleialtat nacional”.

Cal recordar en aquest sentit que malgrat les tesis impulsades per Juan Antonio Samaranch, a la FIFA hi ha avui vint-i-tres equips reconeguts i oficials d'estats que no són membres de l'ONU. Entres les quals les illes Fèroe, Palestina, Nova Caledònia, Puerto Rico, Escòcia i Hong-Kong. Per què no, doncs, Kosova?