Dime­cres vinent serà un dia històric per a la selecció naci­o­nal de fut­bol de Kosova, perquè juga­ran el seu pri­mer par­tit inter­na­ci­o­nal. Con­tra Haití, a l'estadi de Mitro­vica. El par­tit no és un par­tit ofi­cial sinó un par­tit amistós. Però serà un par­tit amistós auto­rit­zat de forma ofi­cial i reco­ne­gut per la FIFA, cosa que és vista a Kosova com un gran pas enda­vant.

Gràcies a una ver­go­nyosa cam­pa­nya encapçalada pel fei­xista Juan Anto­nio Sama­ranch, la major part de les fede­ra­ci­ons espor­ti­ves inter­na­ci­o­nals només accep­ten ara nous estats si aquests acon­se­guei­xen prèvia­ment ser mem­bres de les Naci­ons Uni­des. Cosa que Kosova no ha acon­se­guit encara a hores d'ara.

Kosova avui és reco­ne­gut per 110 estats del món, dels quals 108 són mem­bres de les Naci­ons Uni­des –nom­bre que repre­senta, per tant, la majo­ria de l'assem­blea, ja que aquesta té un total de 193 països mem­bres.

En ocasió d'aquest par­tit, tant la FIFA com la UEFA s'hi han invo­lu­crat de valent per a dei­xar clar el seu suport i fer-lo inter­na­ci­o­nal­ment ben visi­ble. I això és així perquè els prin­ci­pals països del món i les prin­ci­pals potències fut­bolísti­ques del pla­neta, tret d'Espa­nya, reco­nei­xen Kosova.I també perquè hi ha un grup de juga­dors koso­vars de pri­mera fila que viuen ara una situ­ació estra­nya. Shaqiri, per exem­ple, va jugar fa poc un par­tit inter­na­ci­o­nal amb Suïssa, on viu, por­tant la ban­dera koso­var a les botes i enge­gant amb això una polèmica seri­osa sobre la seua “lle­ial­tat naci­o­nal”.

Cal recor­dar en aquest sen­tit que mal­grat les tesis impul­sa­des per Juan Anto­nio Sama­ranch, a la FIFA hi ha avui vint-i-tres equips reco­ne­guts i ofi­ci­als d'estats que no són mem­bres de l'ONU. Entres les quals les illes Fèroe, Pales­tina, Nova Caledònia, Puerto Rico, Escòcia i Hong-Kong. Per què no, doncs, Kosova?