Res va tornar a ser el mateix des de l'eclosió de Beckham com a estrella mediàtica, i no ho dic per la idealització d'un passat que ens sol semblar més satisfactori que el present, sinó perquè és un fet objectiu i demostrable. Abans de les centrades de l'home que usava calces per sostenir-se l'entrecuix, els equips que triomfaven amb la navalla a la boca i puntes de ferro, empraven una estètica simètrica al seu estil d'almogàvers afamats. Sabien que eren els antagonistes d'un esport avesat a la tècnica, i usaven sense escrúpols el posat de mercenari a sou d'un contrabandista asiàtic, sabent que enamoraven les més puritanes de la platea i escandalitzaven els paladars sibarites. Però ara tot ha canviat. El negoci mana i el mateix Simeone, l'home que va destrossar la cuixa de Julen Guerrero, surt al camp preparat per casar la seva filla. No anem bé. La defensa de l'Atlético reparteix a tot i a dret, però si els vesteixes d'etiqueta semblen un cor eclesial que canta un rèquiem a l'enyorat López. Són mals temps per a una veritat violada sense escrúpols per l'aparença. Davant d'aquest panorama desolador que ens fa dubtar de la imminent sortida de la crisi, què ens queda? Doncs com sempre, el record. Aquells cromos esgrogueïts del mundial 94 en què es divisen amb dificultat els jugadors de la selecció de Bulgària. Aquella oda a la provisionalitat que els va dur a les semifinals amb l'empenta anàrquica d'una tribu de les estepes. Mostraven sense embuts una autenticitat que va despertar adhesions arreu. De la perruca desordenada de Mihailov, al rostre de paranoic ebri d'Ivanov, hi convivien el gest visceral de Stòitxkov, la calba monacal de Letxkov, les grenyes de contraban de Sirakov, la velocitat felina de Kostadinov, i com a excepció que confirmava la regla, el moviment pulcre i delicat de Balakov a la medul·lar. Tots sorgien d'una societat bufetejada per la necessitat de dogmatitzar l'aparença davant la força del partit, i van alliçonar-nos arribant a l'èxit amb transparència i coherència. I és que quan veig tants jugadors de perruqueria, em plantejo si la gomina no serveix per tapar les misèries.