Ni un Cardenal pot parlar
No és fugir de missa parlar de Cardenal i del seu article i no de la fi d'un cicle únic de somni. El Barça havia de renovar-se i Rosell no ho va entendre; al final, va fugir. Ser president del Barça, en aquests moments, és, clar i ras, una diana a què l'espanyolisme ideològic dispara, per la via civil o la criminal deien per Madrid. Exacte, és això.
El secretari de l'Esport nomenat pel govern de l'Estat, innocent d'ell, no ha entès el que és el Partit Popular. Va fer un article en què va dir que ja n'hi havia prou de dir disbarats contra el Barça i els seus números econòmics, és a dir, el que paga a l'Estat. Ell, que dirigeix una entitat que viu dels impostos que genera l'esport, no vol que matin la gallina dels ous d'or. En l'article i en la seva defensa posterior dels atacs que rep, afirma que el Barça paga més impostos que ningú, i entre altres coses afegeix que el club català prestigia la marca Espanya.
Hi ha qui se n'ha estranyat. De què? Que no llegeixen? Que només miren televisions sectàries? Ha de quedar clar per si algú dubta, no? Fins que no ens vegin fent de comparses, arruïnats esportivament per no poder guanyar només que de tant en tant la copa i alguna vegada la lliga i fent la viu-viu, ara caic i ara m'aixeco, ballant-li l'aigua al Madrid de futbol i al Madrid centralista no plural i democràtic, no deixaran d'intentar ofegar-nos. Per això molesta Cardenal. Home d'esport que creia que el futbol és una competició de gols marcats o rebuts i impostos per potenciar els esports menys massius. El Barça ha de fer de referent en futbol, planter i quatre cracs mundial si fan falta, però alhora cal saber que, mentre no hi hagi democràcia a Espanya i una Catalunya independent, ens faran travetes dia sí i dia també.