L'ambició és per a covards

Des d'aquesta humil columna d'opinió que parlo des del prin­cipi de la tem­po­rada de les pos­si­bi­li­tats euro­pees de l'Espa­nyol. Molts tit­lla­ven d'ingenuïtat, fan­ta­sia o sim­ple acte de mas­tur­bació intel·lec­tual insi­nuar que aquest mal ano­me­nat equip low cost pogués tocar la glòria amb una inversió de només 750.000 euros. No sóc cap expert en fut­bol, però com a peri­o­dista sí que intento tenir cura dels detalls, i des de la pre­tem­po­rada feta a Garòs aquest equip ha anat acu­mu­lant petits indi­cis que indi­ca­ven que podia ser una bona o gran tem­po­rada. Per mi, la sal­vació té un mèrit rela­tiu. Molts asse­nya­len que Javier Aguirre ha fet un mira­cle aca­ro­nant enguany la per­manència. El mira­cle es va fer l'any pas­sat i aquest ha anat cons­truint una sal­vació que era més que fac­ti­ble amb l'efi­ci­ent plan­ti­lla que li van cons­truir. A par­tit d'aquí, tot el que vin­gui de més serà un gran èxit per a la ins­ti­tució. Per mi una bona tem­po­rada, un nota­ble, seria tren­car d'una vegada aquest maleït sos­tre dels 50 punts, que no et dóna el pas­sa­port euro­peu, però sí que denota que la plan­ti­lla està en crei­xe­ment. Aquesta pun­tu­ació no s'ha asso­lit des de fa nou tem­po­ra­des, i això sí que seria una veri­ta­ble gesta per al cos tècnic. Adju­di­car-se com una fita dei­xar un equip a pri­mera que acu­mula vint anys sense bai­xar i que només ho ha fet qua­tre vega­des en la seva cen­tenària història és d'una demagògia bru­tal. Òbvi­a­ment, el pri­mer objec­tiu, l'ine­lu­di­ble per a l'enti­tat, és seguir a pri­mera, però el flir­teig amb Maquia­vel sor­geix quan s'aspira a ven­dre això com un moment històric. Sem­bla que des de certs sec­tors de l'entorn blanc-i-blau es paeixi mala­ment l'exigència i l'ambició per anar més amunt. Només puc enten­dre aquesta acti­tud per unes ganes de fer mal a l'actual direc­tiva o bé de
creure's que aquesta plan­ti­lla és molt dolenta, pèssima i que rat­lla la vul­ga­ri­tat. Trist favor per a uns homes que han demos­trat la seva solvència al llarg de tota la
tem­po­rada. Però hi ha debats que pre­fe­rei­xen ves­tir-ho tot amb filies i fòbies. Amb mi o con­tra mi. Així difícil­ment es fa equip. De moment, jo ja estic aca­bant bat­xi­lle­rat i enfilo el camí per anar-me'n d'Eras­mus. Qui s'hi apunta?