En una escala del 0 al 10, si haguéssim de situar l'estat d'ànim de Messi i el Barça respecte a la renovació del contracte del jugador, l'indicador estaria més a prop del zero que del deu. Sí, és un fet i no sembla que es vulgui dissimular, especialment des de la part del jugador, ja que com sempre en aquests casos, no en aquest en concret, sinó en tots, llisca de manera ambigua certa informació i aquesta arriba on s'ha d'instal·lar.

No crec sigui bo que el duel entre la família Messi i el club s'instal·li gaire temps a l'escena mediàtica perquè es podrirà, ja que malgrat que el futbolista ha donat mostres que l'interessen els diners i el futur dels seus, segueix fruint amb aquest meravellós esport que és el futbol.

Desconec quina és l'estratègia al Barça respecte a com volen resoldre aquesta renovació. D'una banda, no s'ha de descartar que hi hagi la idea que el jugador pugui estar en aquell punt en què potser no hi haurà un millor Messi que el que hem vist fins ara –no ho confongueu amb la tendència del jugador: seguirà marcant gols i batent rècords–. Em refereixo a si l'entitat ja està preveient que tot el que pugui oferir el futbolista serà menys del que ha ofert fins ara, tot amanit amb la possibilitat que l'argentí no assoleixi el preuat mundial que persegueix des de fa anys, l'exigència del qual ja li comença a pesar com una llosa, i que torni deprimit.

No sé el que passa pel cap d'aquells que s'encarreguen de l'assumpte, tenint en compte l'oferta que ha rebut el pare del jugador, lleugerament a la baixa, però si no es resol aviat no es podrà evitar que comenci a córrer que els diners d'un traspàs farien bé al club. Bé, arribats a aquest punt, sospito que la flaire del passat podria prendre més força de la que ha fet acte de presència en aquest mandat.

El Barça està tenint la sort de fruir del millor futbolista de la història, amb la trajectòria continuada més excelsa que mai s'ha vist en les grans lligues del món. I aquest futbolista, que diumenge va rebentar un rècord impensable de batre com era el del Paulino Alcántara, no només va ser agraït amb el seu club, sinó que va dir que es volia retirar al Barça, sense marge per interpretar les seves paraules. Els culers d'ara entenen que Messi mai s'arrossegarà pels camps perjudicant el seu equip i que el que vol és donar el millor que té per a l'equip que va confiar en ell. I si arriba el dia en què Messi s'allunya del gran jugador que segueix sent, segur que ell mateix dirà prou i que n'entri un altre, com ha fet Carles Puyol.

La grandesa barcelonista que ara plana arreu arrela amb jugadors com Puyol i Messi, amb un compromís amb el club sense fissures. S'ha de ser molt caparrut per no haver entès això, perquè fa anys que funciona. El Barça ha de defensar els interessos de la institució i davant la idea equivocada de jubilar-se al club, l'entitat ha d'entendre que hi ha jugadors que ho vulguin fer, però no per adormir-se, sinó per ser-hi fins que no els quedi esma, com Puyol i Messi, que suaran la samarreta fins que no els quedi ni una gota.

Jo estic en contra que es jubilin de blaugrana, perquè al Barça s'hi ha de ser per lluir el millor i no per viure de les glòries del passat. Aquesta entitat ha d'entendre que, tenint el millor, s'ho ha de quedar al preu que sigui. I Messi es vol quedar, malgrat que fora guanyaria més, no ho dubtin. I quan ell cregui que no està a l'altura, no enganyarà ningú i marxarà, per no fer malbé el prestigi del Barça ni el seu.