La Volta a Catalunya, que va arrencar ahir a Calella,  sobresurt en la setmana esportiva que encetem. L'edició d'enguany promet bones emocions, tant per l'elevat nivell dels ciclistes participants com per l'exigent recorregut.  En la nòmina de candidats a ser protagonistes hi ha una destacada presència de corredors colombians, als quals s'ha denominat popularment en el pilot internacional com els escarabats, ara encapçalats per Nairo Quintana, cap de files de l'equip Movistar. També apareixen com a líders dels seus respectius equips  Rigoberto Uran (Omega Quick Step) i Carlos Betancour (AG2R La Mondiale) i fins a vuit compatriotes més s'inclouen entre els 218 corredors que van començar la prova ahir. Un fet que reflecteix la condició de Colòmbia com a clar representant del ciclisme sud-americà. Una espècie particular en un ciclisme d'elit dominat tradicionalment per europeus i que torna a agafar embranzida després d'una etapa més discreta. I això és sinònim de lluita i moviment en les etapes, sobretot quan la carretera fa pujada.

Aquesta fama de corredors menuts, lleugers i combatius i que es mouen bé en les altures sempre ha fet que tingués una especial simpatia pels corredors colombians.  A molts aficionats del ciclisme de ben segur que el primer nom que ens ve al cap és el de Lucho Herrera, El Jardinerito,  l'únic ciclista de l'Amèrica del Sud que ha guanyat la general d'una de les tres grans (Vuelta 1987), a banda d'acumular durant els últims anys de la dècada dels vuitanta grans actuacions en el Tour (tres triomfs d'etapa i líder de la classificació de la muntanya el 1987 i el 1991) i també en el Giro (tres etapes líder de la muntanya 1989). També em mereix un especial record la figura de Nelson, Cacaíto, Rodríguez, un  altre escalador infatigable de principi dels noranta i que en el Tour de 1994 va assolir un triomf d'etapa amb final a l'estació de Val Thorens.  Més enllà d'aquell triomf, encara recordo en especial la seva actuació aquell mateix any en el Giro, en una etapa espectacular pels Dolomites entre Merano i Aprica i que va acabar amb una de les primeres grans exhibicions d'un corredor tan admirat com dissortat com Marco Pantani. Cacaíto va acabar quart i al costat de Miguel Indurain va ser testimoni privilegiat del patiment mai vist abans del navarrès per les llargues rampes dels temibles Stelvio i Mortirolo.

En anys posteriors, la presència d'aquests àgils ciclistes colombians atacant pels grans ports del ciclisme mundial va ser molt més discreta. Hi ha veus que relacionen aquesta davallada amb el fet de coincidir amb l'etapa més tèrbola pel que fa a la propagació de substàncies dopants com l'EPO al pilot internacional. Unes substàncies que van permetre a alguns igualar les condicions innates dels escaladors colombians. Sortosament, el major nombre de controls ha fet que els escàndols de dopatge hagin reculat darrerament, coincidint amb l'eclosió d'una generació de ciclistes colombians que pot animar molt la Volta, que enguany té un parell d'etapes de muntanya molts atractives, programades per demà i dijous. Juntament amb altres estrelles de la cursa com el flamant vencedor del darrer Tour, Chris Froome (Sky), i el català Joaquim Rodríguez (Katuixa), s'espera veure ben actius Quintana –segon classificat en el Tour–, Betancur –recent vencedor de la París-Niça– i Uran, preparats per afrontar les rampes que porten a La Molina i a Vallter 2000.