Com a historiador no sóc gens partidari de les teories basades en suposades conspiracions per tal d'explicar uns fets que, sovint, són més fàcils d'entendre aplicant el sentit comú o comprovant la veracitat dels fets. Malauradament, aquesta mena de teories més o menys fantasioses abunden i ens allunyen de la realitat. Per exemple, encara avui bona part de la dreta de l'entorn del PP segueix convençuda que darrere dels atemptats de l'11 de març del 2004 s'hi amagava una formidable conspiració relacionada amb ETA quan està més que demostrat que els atemptats no tenen altres responsables que la cèl·lula gihadista que els va dur a terme. De la mateixa manera, no calen gaires càbales per arribar a la conclusió que el procés a favor de la consulta a Catalunya ha endegat una campanya, per terra, mar i aire, contrària a l'exercici del dret democràtic del poble català a decidir el seu futur. I d'aquesta campanya difícilment es pot deslliurar el FC Barcelona, que és una de les institucions que més bé representa el nostre país més enllà de les nostres fronteres.

En conseqüència, tampoc és bo amagar sota suposades conspiracions les pròpies deficiències i errors o una mala gestió informativa. I alguna cosa d'això està afectant l'actual directiva del Barça. Anem a pams. Els embolics entorn del fixatge de Neymar i de la sentència de la FIFA tenen en comú que es destapen en un moment clau de les actuals competicions en què participa el club (lliga, copa i Champions), però això no eximeix de la responsabilitat que alguna cosa no s'ha fet del tot bé. Fins i tot en el cas que els tràmits judicials o els recursos demostrin, com així espero, que no hi ha hagut ni il·legalitats ni irregularitats no hi ha dubte que la gestió informativa d'aquests dos casos és manifestament millorable.

Una altra qüestió és el joc brut que utilitza La Brunete sempre que té l'ocasió de fer-ho. I cal anar molt en compte, perquè el cas de la sanció de la FIFA ja està sent utilitzat per desprestigiar una de les institucions modèliques del club, la Masia, que desperta enveges, alhora que intents d'emulació, en uns casos, mentre d'altres intentaran ara utilitzar-la per desacreditar el Barça. No en va, forma part de l'ADN del club i és la base dels èxits (i no només en el futbol, sinó d'altres seccions) de la darrera dècada. La defensa del model de la Masia no admet, doncs, cap mena de feblesa. És un model d'èxit i com a tal cal defensar-lo malgrat les suposades irregularitats en determinades contractacions que caldria desmentir i explicar degudament. L'actual ofensiva no es pot deixar passar impunement, perquè posa en dubte els valors i la història del club. No es guanya res defugint l'embat.

En suma, el joc brut pot minar la credibilitat i el cicle d'èxits del Barça, que és justament el que pretén. És obvi, també, que el procés pel dret a decidir a Catalunya té una traducció en blaugrana que La Brunete no deixarà d'explotar fins a límits extrems. No cal apel·lar a una gran conspiració perquè és el mateix de sempre, l'antibarcelonisme i l'anticatalanisme van de bracet. Ara més que mai cal esgotar al màxim la política informativa i de transparència i assumir, si n'hi haguessin, les responsabilitats pròpies, només així es podrà fer front degudament a l'actual ofensiva que no ha fet més que començar. Com diria Joan Laporta, “¡Al loro, que no estamos tan mal, hombre!” i, a més, acabem de celebrar un referèndum per decidir la remodelació del Camp Nou, que ha estat un exemple de democràcia i de civisme. No tots poden dir el mateix perquè en alguns clubs que es pretenen “grans i senyors” les decisions es prenen sempre a dit.