La copa enverinada
L'any 1982, poc abans que arribés Maradona al Barça, l'equip català estava a un pas de guanyar la primera lliga després de quasi deu anys en blanc, guiat per un entrenador indiscutible llavors, avalat per un expedient potentíssim dirigint el Bayern de Munic i el Borussia Mönchengladbach, com era Udo Lattek.
Més de trenta anys després, encara es recorda la lliga que va malbaratar el Barça de Lattek, indiscutible guanyador sis jornades abans del final i que va deixar escapar sense que encara avui dia sigui comprensible per als culers de l'època. La va assolir la Real Sociedad i com a final de campanya el Barça va tenir el consol de jugar una nova final de la recopa, al Camp Nou, contra l'Standard de Lieja belga.
El Barça va sumar un altre títol de la recopa, el segon, i encara en van arribar dos més fins que va desaparèixer aquest trofeu menor, però que tanta glòria va donar al conjunt català llavors, especialment el primer que va alçar, a Basilea, no tant com el que va guanyar al seu estadi contra l'Standard, per l'abatiment que va suposar deixar escapar una lliga que tenia a tocar, fet que va desanimar molt l'afició blaugrana.
La història, més o menys es repeteix. Potser aquest cop la claredat amb què el Barça ha dominat la lliga d'enguany no es pot comparar amb l'enorme avantatge que va tenir llavors, però sí que hi un punt de trobada: la indolència blaugrana. Ara, encara, la cosa no està perduda, però no hi deu haver ni un culer que confiï en els seus, perquè han fallat massa.
I demà arriba la copa del Rei, la final contra el Madrid, que ha desfermat un sentiment estrany però no sorprenent: que perdi el Barça i que esclati tot per fer foc nou.
Abans, però, la decepció va ser tan brutal amb Lattek que l'arribada de Maradona va fer pensar al culer que si l'havia tinguda a tocar, la del 1982/83 cauria al sarró sense problemes. La història, però, es va escriure d'una altra manera, amb un pèl de dramatisme i tragèdia.
Ara, sembla que la desconfiança és tan enorme que els aficionats blaugrana no hi confien, no en l'endemà, sinó ni tan sols que aquest equip sigui capaç de redefinir-se per a l'any vinent, i per això no és gens estrany escoltar que el millor que li podria passar és una desfeta perquè es cremi tot, per començar de nou, ja que hi ha la sospita que un títol contra el Madrid neutralitzaria una revolució que ja s'hauria d'haver executat la temporada passada o potser l'anterior.
La copa de demà està enverinada. Després de l'ensopegada en la Champions i de la derrota de dissabte contra el Granada, de la mateixa proporció que la de fa unes setmanes contra el Valladolid, seria massa pensar que el millor del Barça encara s'ha de veure.
Per confiar, per seguir tenint fe en aquests grans jugadors, que no quedi, però tot fa pensar que després de la copa, sigui quin sigui el resultat, a can Barça es desfermarà una tempesta que durarà força temps i que no només afectarà el vestidor, sinó que aquest cop atraparà els de dalt.