Era mitjan novembre quan es va saber que la companyia telefònica anglesa British Telecom, utilitzant la seva branca BT Sport, havia aconseguit els drets absoluts, a partir del 2015, de la Champions League i l'Europa League per al territori britànic, amb una oferta marejant de 897 milions de lliures per tres temporades, fins al 2018. La cara dels executius de l'ITV i BSKY era un poema. No acabaven d'entendre com se'ls acabava un lligam que havien mantingut des del 1992, i com BT pensava amortitzar tal inversió, tot i que estem parlant de 350 partits, és cert.

I és que BT, al Regne Unit, és com aquí Movistar, líder en amplada de banda, i l'oferta global televisiva que ha acabat aconseguint, amb el pas del temps, pot fer decantar, i molt, la decisió del consumidor. Movistar ja ha fet moviments similar a l'Estat espanyol, i en poc temps ha posat en marxa Movistar TV, amb la Moto GP compartida amb Tele 5, la fórmula 1 compartida amb Antena 3 i aportant un nivell de contingut molt especial: la realització personalitzada de l'usuari.

En el cas de les motos, Movistar i Tele 5 juguen al mateix bàndol, en canvi en el dels cotxes, no, ja que Atresmedia és la competència, a la qual, quan s'acabi el mundial de l'any que ve, hauran fet fora. En aquest període, de ben segur, els canvis a les cadenes espanyoles hauran ja dissenyat un panorama diferent. I l'actor principal de tot el moviment es diu César Alierta, el president de Telefónica, és a dir, de Movistar, l'home que en aquests instants està alentint la decisió cabdal perquè el panorama quedi aclarit: la compra de Canal Plus al grup Prisa.

Perquè ens entenguem: quan Alierta decideixi que és el moment, i serà abans de l'estiu, el 56% de Digital Plus, propietat de Prisa, passarà a mans de qui ja en té el 22 %, Telefónica-Movistar, i per tant, els 1,6 milions d'abonats a una plataforma de pagament que, si en el cas de Prisa no deixen resultats positius, en el cas de Movistar permetran obtenir una situació gairebé de monopoli de l'esport de pagament. La resta de la companyia és a les mans de Mediaset, a la qual la situació li va a meravella, perquè permet alternar obert i tancat al gust.

Dies enrere, Al Jazeera encara sondejava els responsables de Prisa per si era possible comprar, com abans Murdoch també s'hi havia interessat, però van desistir en certificar la presencia de socis com Movistar i Mediaset. Però ara queda clar que només és qüestió de dies que Juan Luis Cebrián acabi acceptant una oferta a la baixa pel seu percentatge: res de 1.000 milions, sinó més aviat poc més de 800. I encara gràcies, perquè el deute per eixugar supera els 1.500 milions des del temps de Sogecable, i això ha llastat, i de quina manera, els números d'El País i la SER, mitjans rendibles tots dos.

La Champions League és l'esdeveniment televisiu esportiu que més ingressa, uns 1.000 milions, dels quals prop de 700 tornen directament als clubs, en part pels resultats. El Bayern es va endur 55 milions l'any passat, en part per la quota per país que depèn del que pagui la televisió de cada lloc pels drets. Per això, la Juve, el 2013, en va guanyar més, 65, tot i caure en els quarts. El Madrid en va rebre 48 i el Barça, 45… I en uns dies sabrem què passa a partir de la temporada 2015/16, quan s'acabi el contracte actual en què TVE i TV3 comparteixen drets pel partit de dimarts i el Plus té els dimecres i la resta de partits.

TVE i TV3

I tot plegat es resumeix a saber com les televisions públiques argumenten què fan quan van a una subhasta de drets, si aprofiten els diners de la subvenció respectiva per sobrelicitar, com afirmen les televisions privades, o no. Els problemes de les dues corporacions no han impedit fins ara que TVE hagi aconseguit els drets de la roja en la seva classificació per a l'Eurocopa de França i el mundial de Rússia del 2018, però això fa pensar que no aniran a renovar la Champions. I TV3, que ha renovat la fórmula 1 fins al 2015, ara en un marc laboral complicat, no hi podrà entrar si no és amb un nou acord amb TVE, establert, per cert, en un moment d'especial cordialitat entre els dos ens que ara no sembla que hi sigui.

Cada partit de Champions, del Barça i el Real Madrid, deixa audiències milionàries i la publicitat contractada en televisions en obert sempre serà més gran que en un canal de pagament. Almenys ara, això és així. Per això, tot indica que, en el futur immediat, Telecinco i Movistar TV seran els grans explotadors del negoci televisiu esportiu a Espanya.