Ha passat una jornada més i per estrany que sembli, el Barça està més ben situat en la cursa pel títol de lliga que fa una setmana. Llavors necessitava una ensopegada del Real i de l'Atlético de Madrid per dependre d'ell mateix en l'última jornada. Ara ja només li cal una dels blancs en una de les sortides que tenen de manera consecutiva a Valladolid i Vigo. La situació és millor, però podria haver estat excel·lent. Perquè el Real Madrid també va punxar, el cap de setmana. Però el Barça s'havia deixat empatar un dia abans un partit que tenia guanyat contra el Getafe al Camp Nou. I també perquè la punxada dels blancs encara podria haver estat més important si Cristiano Ronaldo no hagués empatat contra el València en el minut 92.

Aquest minut 92 acaba sent un exemple clar de la fam de títols que tenen, Atlético de Madrid al marge, el Real Madrid i el Barcelona. És imperdonable que els de Gerardo Martino, després d'haver estat capaços d'aixecar un partit increïble a Vila-real, fallessin contra el Getafe. I que ho fessin de la manera que ho van fer. La falta de tensió competitiva en els últims minuts va provocar que un equip que lluita per evitar el descens fos capaç d'empatar. Com havia passat en temps de Rijkaard contra el Betis i l'Espanyol i aquells gols de Sobis i Tamudo. Falta de competitivitat i creure poc en les possibilitats de guanyar el títol per molt que el discurs davant la premsa i l'afició sigui un altre.

Tot el contrari que passa al Real Madrid. Els blancs, després d'haver patit uns quants anys de domini blaugrana, tenen moltes ganes de ser els nous dominadors del futbol estatal i europeu. I es nota. La décima és la seva obsessió i van passar per sobre del Bayern de Munic en les semifinals de la lliga de campions, però també volen la lliga. Lluitaran fins al final tot i ser conscients que ho tenen complicat. Es va veure diumenge contra el València. Estaven a punt de dir quasi definitivament adéu al títol. Perquè una derrota contra els de Juan Antonio Pizzi suposava que passessin a dependre del Barça i de l'Atlético de Madrid. Però van persistir fins al final. No van abaixar els braços mai. Com feia el Barça de Pep Guardiola quan el blaugrana era un equip amb fam de títols. Així s'explica el gol d'Iniesta a Stamford Bridge, del qual avui es compleixen cinc anys, i el de Pedro a Abu Dhabi en la final del mundial de clubs contra l'Estudiantes de La Plata. Per insistència, per creure en ells, per ganes, va empatar Cristiano Ronaldo en el minut 92. Un minut que pot acabar definint aquesta lliga. De moment, mostra amb claredat l'ambició d'uns i d'altres i fa que, tot i que el Barça, que estava descartat dissabte, estigui en més bona situació per endur-se el títol que fa una setmana, es pugui creure poc en l'equip de Martino. Les ganes de guanyar són menors que les que tenen els seus rivals. I això es nota.