Ja se sap, i els entrenadors encara ho saben millor, que es juga com s'entrena. I si fem cas dels comentaris d'alguns dels que han seguit diàriament el Barça, la intensitat de joc d'aquesta temporada mai no l'ha mostrat l'equip blaugrana amb Martino a la banqueta. Tot al contrari. Han treballat amb uns sistemes com mai ho havien fet i amb uns resultats de joc bastant magres. En canvi, si escoltem alguns jugadors blaugrana fan una defensa pública tancada del tècnic, que ha marxat decebut sense aconseguir els objectius que s'havia marcat. El poc convenciment de tots plegats va estovar una mentalitat que havia de fer creure tothom en les possibilitats d'un col·lectiu, que malgrat les adversitats que ha patit, podia tirar endavant. Han jugat al ralentí. Lents. I sense aconseguir el títol de lliga. I sense títols, la temporada queda en un no res. L'equip no ha fet mai por als adversaris. Al contrari. Ha estat un equip previsible. Massa previsible. I poc consistent. Ara es pensa a fer foc nou al FC Barcelona. Necessari i imprescindible per la decepció en l'últim tram del campionat. S'ha d'activar el vestidor. Toca fer xapa i pintura. Abans de la copa del món de futbol al Brasil, a Messi li han millorat el contracte amb la mateixa durada i la mateixa clàusula de rescissió que tenia, però amb més diners. Ara més que Neymar. Messi ha estat absent. Probablement l'arribada accelerada del brasiler ha alterat volgudament el vestidor blaugrana. El que dissenyava Rosell ha quedat en un no res o en tot el contrari, però ara amb Messi renovat a preu d'or. Adequat per damunt dels números de Neymar, que ja se sap que es va explicar que econòmicament estava per sota de Messi. Actualment, i des de fa temps, Messi només parla en un escenari comercial lluny de les sales de premsa, o a l'Argentina, envoltat de micròfons. Vola i promociona una companyia aèria diferent a la que patrocina el club. Són els seus negocis. És Messi. En els últims partits Messi no ha marcat diferències. Estava trist. Amb poc futbol. Tots plegats estem molt ben acostumats amb ell. No han aparegut els seus gols, que sempre hi eren en moments puntuals de la lliga i estalviaven algunes derrotes... Alguna cosa li passa, a l'argentí. A més, està dolgut pels xiulets i els insults de l'últim partit a l'estadi. I així ha marxat al seu país. Veurem com torna. Segons com li vagi en el mundial de futbol serà feina de Luis Enrique i el seu equip tècnic recuperar-lo anímicament, si cal, i estructurar un nou equip al seu voltant amb les baixes que s'anuncien i les noves incorporacions que es diu que arribaran. Cal que se senti còmode en el nou Barça. Ja ha dit a qui l'ha volgut escoltar que si no el volen, li sabrà greu, però marxarà. Els retocs al vestidor ens donaran la dimensió del que es vol fer de cara a la temporada que ve. Andoni Zubizarreta ja ha presentat algunes de les seves propostes per convèncer la junta. Zubi sap quin pa s'hi dóna en moments de crisi a l'entitat blaugrana i no vol entrar en una subhasta i anunciar públicament les negociacions que es fan. Per mantenir una línia i no aixecar cap llebre és criticat. Ho sap i es mantindrà igual malgrat les caricatures que l'envolten. Però sap que ha d'encertar. És obligatori. El nou entrenador segur que també sap el que vol i quins jugadors pot aprofitar per al seu projecte esportiu. Ja s'ha ampliat el contracte de Piqué. Es recuperen jugadors cedits, Rafinha i Deulofeu; se sap que s'ha fitxat un porter, Ter Stegen, per tapar el forat que deixa Valdés i que encara en falta un altre a més de Masip, que puja del filial. I els que vindran. I els que marxaran. Xapa i pintura.