El circ ja està en marxa. Articles, programes, declaracions, enquestes, xarxes socials... Hem començat ben d'hora ben d'hora i ara serem imparables fins al 31 d'agost a mitjanit. El Barça ho ha posat fàcil, perquè després de molta inacció ha posat molts actors a la pista, entre els que hauran de tocar el dos i els que els hauran de substituir. Una temporada en blanc justifica que s'obri la veda i ara les rodes de noms són immenses; alguns no tenen res a veure amb els altres. Tothom té els seus gustos, preferències i fins i tot obsessions. Tant es pot defensar un davanter alt, estàtic i veterà, com un central baix, car i adolescent. Uns voldrien dos centrals i altres prefereixen dos davanters; molts engegarien Alves, o Cesc, o Alexis i Pedro d'una tacada, fins i tot alguns facturarien Messi! I Messi fitxaria el Kun Agüero amb els ulls tancats. Uns defensaran allò de “més cantera i menys cartera” i altres allò altre de “els milions han de ser al camp i no al banc”. Aquest era el discurs de Johan Cruyff a finals del segle passat. Vint anys més tard, diu que els que volen tocar Xavi directament són “idiotes”. Trobar el punt mig i abstraure's de la influència externa, vet aquí els reptes dels autèntics responsables de l'èxit o el fracàs del projecte, que no seran altres que Luis Enrique i Zubizarreta. El president Bartomeu, a diferència del seu predecessor, deixa el timó de les decisions esportives en mans de qui el pot guiar amb més coneixement de causa, que és el seu secretari tècnic. I Zubizarreta, que sembla que té dissenyat el plànol de l'equip, les seves mancances i les seves necessitats, ha contrastat les prioritats i els noms amb qui haurà de fer les alineacions i gestionar el vestidor. En altres paraules, decideixen els que han de decidir i això és un bon símptoma. Ells són els qui estan en la millor posició per decidir si Alves ja ha donat tot el que podia, si Cesc serà més valuós al mercat que a l'equip, si el Barça serà o no més fiable amb Agüero, Messi i Neymar formant línia d'atac o si Xavi ha de continuar o no sent el timoner únic de l'equip.