El govern del Brasil no deixa d'encaixar crítiques pel mundial, sublimades ara en un grafit que ha fet la volta al món i en què un nen plora davant un plat en què li han servit per menjar una pilota de futbol. El Brasil, encara un país de misèria i faveles, afronta unes obres tan ambicioses com endarrerides: quan falten pocs dies per inaugurar el torneig encara queden estadis per enllestir. I el cost de les tasques s'ha disparat, tot i que nombroses infraestructures planejades han caigut de l'agenda. Caldrà veure si tot plegat valdrà la pena, però de moment la fórmula, tan barcelonina, d'avançar a cop de gran esdeveniment està al Brasil més que mai sota sospita.

Ara, a aquesta mala maror premundialista, s'hi ha afegit una nova polseguera pecuniariofutbolera, aquesta made in Spain: la dels 720.000 euros de prima que cobrarà cada jugador de la selecció espanyola si guanya el mundial. Una suma escandalosa, immoral, insolidària i més, en paraules d'alguns polítics, opinadors i derivats: perquè la prima –més de 16,5 milions entre tota la plantilla– és molt més alta que la de qualsevol altra selecció; perquè suposa un augment del 20% respecte a la que la roja es va endur a Sud-àfrica i perquè cal tenir en compte la crisi, l'atur, les retallades, els ERO i els desnonats.

Però afinem, o seguim estripant-nos la camisa? Fa quatre anys, quan els jugadors van ingressar 600.000 euros per ser campions del món, pretenien tributar-los a Sud-àfrica, on el fisc se n'hauria quedat el 21%, menys de la meitat que a Espanya, que és on finalment van haver de pagar (si més no, els residents en territori espanyol). Potser per això ara han demanat l'augment. O potser perquè ara són la selecció que té més caixet, la que més ven. En tot cas, la pasta no surt de l'erari públic: la RFEF no rep diners estatals perquè en treu de sobres amb els patrocinadors, i si guanyés al Brasil, rebria, a més, 25 milions de la FIFA. De manera que el que cobrin Xavi, Iniesta, Casillas i companyia per guanyar ens hauria d'escandalitzar tant, o tan poc, com el que hagi facturat Hugh Jackman per l'última pel·lícula d'X-Men, o Jennifer López pel seu videoclip mundialista o qualsevol altre particular sucosament retribuït, perquè a més de donar espectacle dóna beneficis als que posen la pasta, que no som ni vostè ni jo. Amb el benentès, a més, que a diferència de l'home X o la J Lo, que vés a saber on tributen –i dels quals no he sentit retrets perquè cobrin massa–, els rojos pagarien el 52% de la prima a la Hisenda espanyola. És a dir, que la victòria no només no costaria ni un euro a l'administració, sinó que com més alta fos la prima, més diners en guanyaria. Sospito –tot i que tant de bo m'equivoqui– que les crítiques brasileres estan fonamentades, que el desori sembla evident. Però hi ha retrets basats més en l'enveja, els prejudicis, el desconeixement i la demagògia que no pas en els fets crus i durs. I són molt marca Espanya.