L'estadi de Mara­canã és segu­ra­ment el més famós del món. I serà la seu, apro­pi­ada i justa per tant, de la final de la copa del món. Mara­canã, però, és també un nom indi, tupí-gua­raní per a ser exacte. Un nom que fan ser­vir per a desig­nar una classe d'ocell, tra­di­ci­o­nal de la zona.

Mara­canã era també el nom del que va ser el pri­mer museu dels indis bra­si­lers. Un vell edi­fici que el govern va voler ensor­rar per a fer el pàrquing del nou estadi. Raó per la qual, a l'octu­bre de 2006, un nombrós grup d'indis el van ocu­par pro­tes­tant, en la que seria una de les pri­me­res mobi­lit­za­ci­ons con­tra la cele­bració del mun­dial.

El març de 2013 la poli­cia va entrar-hi per la força i va expul­sar tots els qui hi eren, però l'edi­fici no ha estat ensor­rat encara perquè una decisió judi­cial ho va impe­dir.

I l'aldea Mara­canã, com és cone­guda la zona al Bra­sil, ha esde­vin­gut un símbol de la pro­testa índia con­tra el mun­dial.

Al Bra­sil hi ha encara prop d'un milió d'indis que per­ta­nyen a uns qua­ranta grups lingüístics i
ètnics. Tra­di­ci­o­nal­ment han vis­cut apar­tats del poder i per­se­guits. I encara ho estan tot i que la cons­ti­tució de 1988 va reconèixer els seus drets sobre una sèrie de ter­ri­to­ris on poden viure seguint el seu model tra­di­ci­o­nal.

El 2012, però, farts d'incom­pli­ments, els pobles indis del Bra­sil es van adreçar direc­ta­ment a Naci­ons Uni­des per a pro­tes­tar con­tra la seua situ­ació i van acu­sar l'estat bra­si­ler de no pro­te­gir-los com cal, espe­ci­al­ment de l'espe­cu­lació econòmica de l'Ama­zo­nes.

Ara espe­ren que l'encara no ensor­rada aldea Mara­canã, a la vora de l'estadi, recorde la seua situ­ació als espec­ta­dors del mun­dial i pose en relleu la seua existència, 300 anys després de l'arri­bada dels euro­peus.