La prèvia del mundial i tota la pesca han deixat en un discret segon pla les pujades i baixades de les competicions estatals menors. Així mateix tampoc donen gaire de si, mediàticament parlant, les novetats de l'entorn de l'Espanyol. Si ja durant l'any s'ha de pagar el peatge corresponent de ser el segon, en època d'eufòria futbolística internacional, encara més. Certament, a l'Espanyol hi ha dificultats per confegir una plantilla sòlida i atractiva per a la temporada que ve. Hi ha poca pela i les ofertes per incorporar nous valors s'han de fer a la baixa. Només faltava que la prima que s'embutxacarà cada jugador de la selecció espanyola si guanyen el campionat superi de llarg la majoria de fitxes de jugadors de primera divisió, Espanyol inclòs. També és curiós el remenament que hi ha hagut en la segona divisió, que ha ofert una lliga molt competitiva. I amb la paradoxa dels filials dels dos clubs més rics. Un, el que no ha guanyat res, a dalt. I l'altre, el de la desena, a baix de tot. I la temporada que ve hauran de competir amb un Eibar que ha de fer mans i mànigues per aconseguir el mínim de capital exigit per poder jugar a primera divisió. Quines coses! Uns tant i tant i els altres tan i tan poc! L'Eibar, i el Llagostera són clubs que et reconcilien amb el futbol. Amb poca cosa aconsegueixen molt. Salvant les distàncies, l'Espanyol n'hauria d'aprendre. Està molt bé que busqui patrocinadors xinesos per fer caixa, però per què no organitza també una estratègia amb cara i ulls per sondejar i buscar les perles de les categories inferiors. En aquest sentit, s'imposa fer el que calgui per aconseguir que l'Espanyol B recuperi categories com més aviat millor. El cost segurament seria més o menys el mateix que ara, però el rendiment, molt superior. Ja ho saben, aprofitar l'atenció del mundial per anar fent la feina desapercebuda de la formigueta.