‘Shakespeare' ha guanyat el mundial
mira a la banqueta
Minut 14 de partit. Holanda s'avança. Els 15.000 espectadors que omplen l'estadi del Den Haag no deixen de cridar. Embogits. Van camí de repetir-ho. “Ahir els vam tombar, avui els tombarem”, pensen. S'abracen i xoquen els estics. Aquest relat, basat en fets reals, dibuixava un escenari esperpèntic per a la selecció australiana masculina d'hoquei sobre herba. Els kookaburras havien començat de la pitjor manera possible la final del campionat del món a La Haia, contra els amfitrions, en un estadi de futbol adequat per a l'ocasió. Ple a vessar sí, però ningú va saber preveure el que passaria. Que Shakespeare acabaria guanyant el mundial. Sis a un, concretament. Als kookaburras, quan les coses van mal dades, tothom mira a la banqueta. És un senyal inequívoc del lideratge que transmet l'entrenador, Ric Charlesworth. “El millor de la meva feina és poder ajudar els altres a adquirir el seu màxim potencial.” Per això el miren. Charlesworth és tot un personatge. És un filòsof del món de l'esport. A més de ser seleccionador d'Austràlia d'hoquei sobre herba, ha estat el màxim responsable d'equips de futbol del país i de la selecció de Nova Zelanda de criquet, esport en què també va excel·lir. Abanderat per Austràlia en els Jocs Olímpics de Seül, és llicenciat en medecina i filosofia. La guerra del Vietnam el va fer entrar en política, pel Partit Laborista, i la guerra de l'Iraq va fer que en sortís. És obsessiu i competitiu fins al límit i és habitual que, la nit abans de les grans cites, no dormi ni un sol segon. “Tinc feina”, diria. Una feina que es resumeix en un llibre: Shakespeare, l'entrenador. En disset capítols, Charleswoth desgrana la seva filosofia esportiva, basada en el treball diari i en la recerca del màxim potencial. El primer fragment, inspirat en el Coriolanus, és tota una declaració d'intencions. “L'acció és eloqüent.” Actua. Per això costa d'entendre que ningú ho veiés venir. Que entre els 15.000 aficionats oranje que ho veien in situ, i els milers que ho van veure per televisió, a ningú se li acudís pensar que aquella final era una obra i que Shakespeare guanyaria el mundial.